. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dilluns, 28 de juny del 2010

8. Les flors del pensament




Quan les ones són flors
i les flors pensaments.
Sentiries un allau d’estels
al teu pit consirós
si hi posasses amb cura l’oïda.
És de nit i la llum
pols d’argent estremit pols de nit
foc del dia.
Per tendresa tremolen els ulls
sobre el paper escrit
infinit del poema.
La mar
quan les ones són flors
i les flors pensaments.



Versió de Carme:



Quan les ones són flors
i les flors pensaments.
Teixiries lligams
amb garlandes de mar,
amb esquitxos de pètals,
camins de pensaments.
Estem sols.
Ni lligams ni mirades
no esborren solituds.
I cerquem les tremolors
en els mots dels poemes
i ens trobem
en el cel infinit de la nit.
Quan els estels són mots
i els mots sentiments.

14 comentaris:

  1. Quan les ones són flors
    i les flors pensaments.
    Teixiries lligams
    amb garlandes de mar,
    esquitxos de pètals,
    camins de pensaments.
    Estem sols
    els lligams i les mirades
    no esborren solituds.
    I cerquem les tremolors
    en els mots dels poemes
    i ens trobem
    en el cel infinit de la nit.
    Quan els estels són mots
    i els mots sentiments.

    Noves Flors, com si fóssim ja a IP... no me n'he sabut estar, tan suggeridors m'han semblat aquests versos. D'això se'n podria dir un plagi... oi?

    Amb disculpes, si cal i una abraçada.

    ResponElimina
  2. Va la tercera vegada que vinc a llegir-te en ben poca estona.

    I el teu poema me l'enduc com a onades de flors.

    Bona nit, novesflors!

    ResponElimina
  3. Un pensament
    amb l'aroma dels flors
    ens enamorarà.

    ResponElimina
  4. Carme em sembla un molt bon entrenament :)

    Gràcies, fanalet i Montse, amb aroma de flors i amb aroma de versos.

    ResponElimina
  5. Aissss! Quina colla de poetesses!

    Petó

    ResponElimina
  6. Novesflors, moltes vegades m'havia preguntat com continuarien les paraules que tenies a l'inici del teu blog: "Quan les ones són flors i les flors pensaments". Ara he tingut la sort de saber-ho, i ha valgut la pena.
    No m'agrada repetir-me, i ja t'ho he dit altres vegades: la sensibilitat que traspua la teva poesia em parla d'una persona excepcional, i em sento afortunada d'haver-ne pogut conèixer unes breus pinzellades a través dels teus versos.
    Una forta abraçada i bon estiu!
    Montse

    ResponElimina
  7. fra miquel, quedes convidat, a participar escrivint poesia tu també, :)

    Gràcies, Galionar,però, curiosament, jo no estic satisfeta amb el tipus de poemes que em surten, ja veus. El teu blog (o espai) també mostra gran sensibilitat. Bon estiu.

    ResponElimina
  8. Jo escriure poesia? Ai, no. Lo meu és la fotografía. I es que a més sóc de ciències ;o)
    Petó

    ResponElimina
  9. M'ha encantat! No sabeu l'enveja qeu me feis aquells bloggers que sabeu escriure tan bé poesia! Enhorabona, novesflors ;)

    ResponElimina
  10. Gràcies, Caterina, a cadascú li pega per una cosa, tu escrius uns posts tan frescos, tan dinàmics que fa goig llegir-los.

    ResponElimina
  11. Vinc provocat pel teu comentari a Paràbola. Crec que les itineràncies no s'encotillen tant per no seguir un vers d'un poema que pugui inspirar un nou poema. Malgrat els atropellaments, que són inevitables... Mentre s'esmenti el poema d'origen... hi haurà problema?

    d.

    PS: retornar al teu espai sempre és una alenada fresca, com els poemes de desideri, que ara tinc un xic abandonats...

    ResponElimina
  12. "Quan les ones són flors
    i les flors pensaments"
    cada pensament
    és un viatge
    amb la companyia
    de remar a dos...
    hissem la carícia
    i el vent ens du enllà
    travessem el mar
    amb el nostre
    propi onatge,
    cada paraula
    esdevé el testament
    d'un moment...

    Una abraçada ran de mar.
    onatge

    ResponElimina
  13. Tens raó, novesflors; una bona companyia!

    ResponElimina
  14. És una alegria gran poder compartir un post amb tu.
    Moltes gràcies per fer-m'hi un racó.
    Ha quedat bonica la combinació!

    Una abraçada.

    ResponElimina