Romeva dels abrils

 Limeunhee

Despunten crits de fulles en els arbres
com el bell sol naixent precursor
que ara esquitlla la mar als matins somrients.
Aquesta mar perenne, encalmada, joliva
obre els ulls seductora a l'esclat
als meus ulls i als teus ulls
i a la serra, al timó i al romer
i és joia i acollença
i és primavera i tacte de les veus
que surten dels geranis, i de les mans
potser també dels peus
i camine
trepitge noves flors i me les bec
-ramells enjogassats de cançonetes
passetge abrils, passetge ametlles tendres
i en el descans, em prenc un glop de vi
com qualsevol romeu.

(Itineràncies poètiques abril 2014)

L'art del piano

Us deixe amb el piano. Tornaré al maig. Que passeu unes bones vacances de Pasqua.

Cansada de morir

La poesia potser no és gran cosa, 
però la intempèrie és més dura sense els versos.

Joan Margarit

Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-
deia sense saber-ho -o potser ho albirava
que ell mateix era gran, i poeta
però estava cansat
amb aquest cansament de la vida
i la mort
i els versos adorables, perfectes, primmirats
i els filosòfics
i els tardorals
i arribava l'hivern, que sempre arriba
gèlid com ànima abatuda.

Jo en canvi estic cansada de morir
potser per això ara  -permeteu-me-
vull pensar en un altre -aquell de la intempèrie-
un generós recer, l'escalf dels versos.

(Itineràncies poètiques octubre 2013)

T'escric

 Michael Creese

T'escric des de l'impacte que em produeix
una fotografia de nina, la rialla, l'esguard.
En la innocència dels anys passats,
de la infantesa,
des de la permeabilitat de les sensacions,
les emocions, el caliu als porus de la pell,
l'escalfor al moll dels ossos.
Tanmateix des de la cadència musical
d'un temps que ha anat transcorrent,
des del compàs, la coma, la pausa.

O sigui des del meu passat,
des del meu present d'avui i d'ara,
d'aquest minut precís en què acompanyo
llapis per a l'escriptura.
T'escric en un jardí boscà
que ara és meu, ple de bardisses;
des d'aquest anar polint i anar escombrant
les fulles seques
per deixar pas al verd serè que vindria a ser
-a efectes de memòria interiorment confegida-
un verd obert.

Marta Sempere, Fils de vidre

Presentació: 24 d'abril
                          Biblioteca Tecla Sala d'Hospitalet 
                          19:30 h