J.V.FOIX

25 anys sense J. V. Foix

J. V. Foix (escultor: Emili Colom)

Vull recordar-lo amb dues mostres molt diferents de la seua poesia.

FOIX CLÀSSIC

És per la Ment que se m'obre Natura
A l'ull golós; per ella em sé immortal
Puix que l'ordén, i ençà i enllà del mal,
El temps és u i pel meu ordre dura.

D'on home só. I alluny tota pastura
Al meu llanguir. En ella l'Irreal
No és el fosc, ni el son, ni l'Ideal,
Ni el foll cobeig d'una aurança futura,

Ans el present; i amb ell, l'hora i el lloc,
I el cremar dolç en el meu propi foc
Fet de voler sense queixa ni usura.

Del bell concret faig el meu càlid joc
A cada instant, i en els segles em moc
Lent, com el roc davant la mar obscura.





FOIX AVANTGUARDISTA

Poetes nostrats

Totes les veus de la terra  ................................... Joan Maragall
respiren la nit... lluny, el creixent de basarda ...... Màrius Torres
al fons d'un bosc d'alzines negres. ....................... Joan Vinyoli
No veus la lluna amb ulls vermells de sang? ........ M. Mercè Marçal
Quan ja no pugues més i no albires cap llum ........ Lluís Roda
siga neu o desert el paisatge i la intempèrie .......... Marc Granell
dóna'm la mà .......................................................J. Salvat Papasseit
el tu més meu el país que m'encisa. ......................Anna Montero
Abans que arribi el fred de les darreries .............. Miquel Àngel Riera
assumiràs la veu d'un poble. ................................Vicent Andrés Estellés

Petit país

Imatge: Stayevil

Seguint la proposta de J. M. Tibau d'elaborar un poema agafant versos d'altres poemes,  ací teniu la meua aportació. Cada vers és d'un poeta diferent. En la meua selecció he procurat que hi haja poetes tant de Catalunya, com del País Valencià i de les Illes.  Sabríeu dir a qui correspon cada vers? 

Totes les veus de la terra
respiren la nit... lluny, el creixent de basarda
al fons d'un bosc d'alzines negres.
No veus la lluna amb ulls vermells de sang?
Quan ja no pugues més i no albires cap llum
siga neu o desert el paisatge i la intempèrie
dóna'm la mà
el tu més meu el país que m'encisa.
Abans que arribi el fred de les darreries
assumiràs la veu d'un poble.

Sonetejant

Picasso

Tu amb tu caminaves amb la força del dia
grimpaves les muntanyes, travessaves els rius
tenies els ulls tristos, servaves els ulls vius
carregat el sarró amb la malenconia.

Una tardor tan teua com teues les pensades
mentre els peus, incansables, seguien amb rigor
i eres fràgil i alegre i creies en l'amor
l'aigua no era molt fonda malgrat les maltempsades.

Tu amb tu, i amb els altres, camines, sense fressa
la plenitud forada i es fa profund el temps
de nit mires la lluna, lentament, no hi ha pressa.

Portes el vi al cor i si s'escau, el prems.
Com si del teu palau tan sols fosses hostessa

acarones l'instant, el cantes, el comprens.

Escultures d'aigua o la bellesa de l'instant

Una petita perla per al Dia de Reis

Jacint Verdaguer diu:
A sos gentils aimadors

los digué l'amor un dia:

-Demaneu lo que vullau,

que tot vos ho donaria.

Demanaren-li el vestit

amb què l'amor se vestia,

demanaren-li son cor,

son cor i sa fesomia,

perquè al venir l'Estimat

rebedors los trobaria.

Ramon Llull deia:

Apellà amor a sos amadors e dix-los que li demanassen los dons qui eren pus desirables e pus plasents; e ells demanaren a amor que.ls vestís e.ls ornàs de sos afaiçonaments per ço que fossen a l'amat pus agradables.


(Perles X)

BON ANY!

Quan canvia l'any
entre la foscor llueix l'esperança
mots i cor enceten una nova dansa.