. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





divendres, 22 de febrer del 2013

Només un fil de seda


"Enfin il fut devant le Ver Meer, qu'il se rappelait plus éclatant, plus différent de tout ce qu'il connaissait, mais où, grâce à l'article du critique, il remarqua pour la première fois des petits personnages en bleu, que le sable était rose, et enfin la précieuse matière du tout petit pan de mur jaune. Ses étourdissements augmentaient ; il attachait son regard, comme un enfant à un papillon jaune qu'il veut saisir, au précieux petit pan de mur. « C'est ainsi que j'aurais dû écrire, disait-il. "

Marcel Proust, À la recherche du temps perdu 




No puc veure però
la papallona groga volant vers les estrelles
i cerque les paraules, no cregueu
i les enllace
i les escric al full
però el full no és de paper
és un full de tristesa.
Altres moments els estels m'esclataven
a dintre i al paper
i eren com una pluja de vidre inofensiu
com un ritme imperiós que a cors em seduïa.
Vivim el nostre temps colgats de decepció
de cansament profund
engolits pel desànim sota un aire pesant
només un fil de seda roig com la lluna roja
ens manté units als somnis.
Només un fil de seda.

divendres, 15 de febrer del 2013

L'emoció física d'escriure

Frans Wesselman




Ha vist la gent que escriu i com diposita
rere cada mot que vessa sobre el paper
l'emoció física que l'acompanya, que la motiva
tristor
joia
dolor
passió...
textos que llegeixes
i et toquen
et toquen a dintre
en aquella cicatriu que reconeix com a pròpia
la salabror dels versos.

Josep Manel Vidal  (Text complet ací)
 

(A Josep Manel amb admiració i, si cal, amb disculpes per estrafer la seua poesia)



dissabte, 9 de febrer del 2013




Calèndules per a un dissabte de Carnestoltes. Ens calen flors.



Saps?
Em fa goig la paraula.
Plantant-ne i transplantant-ne
han corregut els anys
s'han refet les dreceres
i s'han esdevingut inundacions i tot.
Quan tot ha estat negat
fins els mots s'ofegaven
però ella, la paraula,
pertinaç, obstinada
deixava una llavor
ara ací
demà ací i allà
i he anat cuidant-les
i destrossant-les
empenyent les penoses al racó de l'oblit
que mai s'oblida
i adobant-ne unes quantes
-les que exhalen estima.
Sóc una jardinera sense jardí,
amb quatre cossiols il·lusionats
bastesc el pati
de la serenitat i les calèndules.



(Roda poètica octubre 2012)

dissabte, 2 de febrer del 2013

Diverses són les parles i diversos els homes

  
 ANY ESPRIU



 
 Fotografia: Antoni Zaragozi



                              XXX

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."

Salvador Espriu, La pell de brau



Pau Casals, El cant dels ocells