JULIOL 2008
Del 10 al 25 de juliol passat, a PERSONATGES ITINERANTS, va tenir lloc una "Quinzena poètica" en la qual vaig participar amb dos poemes. Ací els teniu, en aquest post i en un altre de proper. Les imatges que els acompanyen són les que la coordinadora d'aquesta activitat em va adjudicar quan em va publicar els poemes.
I
Davallem junts
pel sojorn de l'absència.
Per més que el pensament
ens traesca les hores
negra ens serà la negror de la nit.
Temps a venir,
si la mel dels teus ulls
m'enganxa les paraules
que avui allunyes
pentinarem batecs
amb la veu
amb els dits.
********************
II
Sempre plovia cendra al meu voltant
aquell color de plom la pesantor
de l’aire de colom afeblit
amb la gorja deserta al meu voltant
pertot arreu del món
mai no hi ha terra ferma sota els peus
res no puc veure enlloc i res no em veu
com és que hi sóc?
Però ben endins de mi
jo portava la mar
i esmicolava mots i cisellava ones
i estavellava roques i cisellava mots
secretament
sempre parla en secret el silenci marí
a cau d’orella.
Des del cor de la mar tot el gris és verdós
i hi ha milers de blaus i de violes
les albes són rogenques
els ponents virolats
les paraules floreixen sobre esculls de setí.
Qualsevol dia... no tens cap vaixell dispost?
Qualsevol dia...
aquell color de plom la pesantor
de l’aire de colom afeblit
amb la gorja deserta al meu voltant
pertot arreu del món
mai no hi ha terra ferma sota els peus
res no puc veure enlloc i res no em veu
com és que hi sóc?
Però ben endins de mi
jo portava la mar
i esmicolava mots i cisellava ones
i estavellava roques i cisellava mots
secretament
sempre parla en secret el silenci marí
a cau d’orella.
Des del cor de la mar tot el gris és verdós
i hi ha milers de blaus i de violes
les albes són rogenques
els ponents virolats
les paraules floreixen sobre esculls de setí.
Qualsevol dia... no tens cap vaixell dispost?
Qualsevol dia...
********************
JUNY 2009
I
Florir amb flors d'estels
I
Florir amb flors d'estels
El blog PERSONATGES ITINERANTS ha tornat a iniciar aquest mes de juny una roda poètica. Ací teniu un petit poema mostra de la meua participació (la imatge és la que m'ha adjudicat la coordinadora d'aquesta activitat):
Amb la mà de la teua mirada
florir amb flors d'estels
i enramar de perfum
l'univers dels teus ulls.
La por ha marxat, amor
encetem l'alba
enramem d'heura les passes del retorn.
encetem l'alba
enramem d'heura les passes del retorn.
Els nostres mots gentils, enredats
amarats de la humitat boscana
amarats de la humitat boscana
engendraran frondoses
fruites de paradís
per a tots dos.
[Roda poètica Personatges itinerants (2)]
********************
III
Caminant de la incertesa
Salvador Dalí, El camí de l'enigma
On vas, caminant de la incertesa?
Si pogués foragitar la boirada
que t'enterboleix els ulls...
Darrere de cada núvol s'amaga l'esperança.
[Roda poètica Personatges itinerants (3)]
********************
IV
Discurs de temps i esperança: la paraula en la mar
Discurs de temps i esperança: la paraula en la mar
Esclataran camins sota el goig d’un sol tebi
i als teus llavis tibants nous perfils de paraules en flor.
A glops de nit
quan el silenci venç i senyoreja
el deler del record i el desig
em trobarà disposta a pronunciar
amb la ploma a la mà
el gran discurs del temps i l’esperança.
NO ÉS LA VIDA SI NO ÉS PER LES PARAULES
i als teus llavis tibants nous perfils de paraules en flor.
A glops de nit
quan el silenci venç i senyoreja
el deler del record i el desig
em trobarà disposta a pronunciar
amb la ploma a la mà
el gran discurs del temps i l’esperança.
NO ÉS LA VIDA SI NO ÉS PER LES PARAULES
Imatge: Maxfield Parrish
M’aixecaré del llit per veure l’alba
com si tornàssem junts
de la llum de la nit
el meu cos tot de flors
amb el llençol i l’alba
la fredor d’un racó
una estona trenada amb els dits i la boira
i el meu cos tot de flors
M’adormiré al balcó trenant la boira
com si estiguéssem junts
sota el sol de la nit.
com si tornàssem junts
de la llum de la nit
el meu cos tot de flors
amb el llençol i l’alba
la fredor d’un racó
una estona trenada amb els dits i la boira
i el meu cos tot de flors
M’adormiré al balcó trenant la boira
com si estiguéssem junts
sota el sol de la nit.
[Roda poètica Personatges itinerants (5)]
********************
JULIOL 2010
Us deixe, en aquest post i en els següents, les meues aportacions a la roda poètica de juliol passat, dins les Itineràncies poètiques.
JULIOL 2010
Us deixe, en aquest post i en els següents, les meues aportacions a la roda poètica de juliol passat, dins les Itineràncies poètiques.
I
Com si mai
Imatge trobada a l'espai d'Avet-Blau
Com si mai
Imatge trobada a l'espai d'Avet-BlauResta desert el camí
que ahir trepitjàrem junts
com si mai
com si ningú
estigués malalt d'amor.
********************
II
Com si ens anés la vida
Vincent van Gogh
Com en la vida.
He lluitat perquè l'atzar
siga presència vera.
M'he captingut tenaç
perquè els meus dies
i els teus
no esdevinguen oblit
foscor dins l'ànima.
I encara he demanat
als estels lluminosos del temps
que enrastren el camí
que enlluernen la calma
per on deixem les passes.
Com si ens anés la vida.
********************
III
Ara
Recorrerem camins insospitats
intentarem donar sentit a les galàxies
mes l'única certesa que ens empara
és que ara som ací.
Vivim, doncs, l'ara.
Encara no hem aprés
que demà no existeix?
********************
IV
Arbre de lluna
Colliré de la lluna
les flors que em regalares
i amb safata d'argent
entraré peus descalços
prop l'onada serena
per esbargir-les.
Bella olor de la nit
entapissant la mar.
********************
V
El son de la paraula
Frederic Leighton Calleu, que dorm la paraula
i els déus se senten perduts
car el poder infinit
immortal, pertany als mots.
Són els mots els que perduren
dins la indolència del temps
-sintaxi de foc i d'aigua.
Silenci.
Agomboleu el silenci
coveu els versos més bells
fins que la foscor més fosca
retuda demane a crits
la llum de la poesia.
********************
FEBRER 2011
Durant el mes de febrer passat, al blog Itineràncies poètiques, va tindre lloc una altra roda poètica. Com sempre, havíem d'enganxar-nos a una idea o a una expressió d'algun poema anterior al nostre. Hi podíem entrar, a la roda, tantes vegades com volguéssem. En aquest post, i en els següents, us mostraré les meues aportacions a l'esmentada roda poètica de febrer.
I
Encadenem-nos
Foto: Sopan
Encadenem-nos.
Engendrem grossos mots reblerts de somnis
per si de cas demà revé la boira.
Nuem amb versos les pàgines del llibre
rimes, esguards, anhels i desencisos, metàfores enlaire.
Pintem l’instant
amb bellíssims colors de cendra i grana.
Aromem les paraules.
Perfumem el camí
amb fragància de pluja i de petxines de mar
de rosers, de magnòlies i horabaixes
i de poqueta-nit.
Fem les itineràncies transitables.
Poetitzem.
********************
II
Paraules com arbres
Encara es pot beure de l'aigua de l'impossible.
Bevem glops de nit i de lluna
tenim somnis d'arcàngels i mots de maragda.
I silencis.
Silencis protectors.
Somniem que som lliures
que podem esvair la tristesa i la por.
Perquè tenim paraules
paraules humils com arbres poderosos.
Perquè tenim silencis.
********************
III
Infusió del pas del temps
Ara que les nits no acaben
que llarga i negra és la nit!
cull les herbes remeieres
de la foscúria dels dies.
Amarga i lenta infusió
aquest beuratge del temps
sediment de la sofrença
penombra per amainar
l'huracà interior
de la teua pena.
que llarga i negra és la nit!
cull les herbes remeieres
de la foscúria dels dies.
Amarga i lenta infusió
aquest beuratge del temps
sediment de la sofrença
penombra per amainar
l'huracà interior
de la teua pena.
********************
IV
Simfònic
Ni un sol secret sortirà dels meus llavis
serà la música la que ens bressolarà
callarem fascinats
silents esperarem
el noble bàlsam d'aquesta simfonia.
Escoltem el silenci.
En arribar la tarda
tindrem els ulls ben plens de serenor.
Si es pon el sol deixarà or als núvols.
Gustav Mähler, Simfonia núm. 1
********************
V
Tango 
Kees van DongenHem elevat els somnis
els hem tocat
lleument
amb els dits de puntetes
per no deformar-los
mentre vivíem ben desperts
mirant de fit a fit la vida.
Hem enlairat els somnis
amunt, davant del sol
per beure un raig de veritable llum.
Hi són.
Tangencialment.
I cadascú té els seus.
O qui no ha ballat mai
un tango prohibit?
********************
VI
Crònica quotidiana
Has exhaurit el dia d’afers habituals
has rebut de la vida mirades quotidianes
i ara, a poqueta nit, jugues amb les paraules
amb l’horitzó al davant mentre decau l’atzur.
La lluna de febrer passeja entre bromalls
el ple serà demà si els núvols ho permeten
i tu, meravellada, li adreçaràs l’esguard
com si mai no us haguésseu mirat, tu i la lluna
davant d’un cel atent, gros i reparador.
Res d’important, petita crònica d’un dia.
********************
VII
Invocació
Oh, dits de lluna
acaroneu gentils
el viatger cansat
que viu entre tenebres.
acaroneu gentils
el viatger cansat
que viu entre tenebres.
********************
JULIOL 2011
I
Fràgil
Imatge: Griselda
m'allunye de mi i entre en el teu son
llavors d'amagat sense fer soroll
engegue la música que ja no fa mal
evoque mil llunes que desfeien mots
i mots mai no dits i caminals fràgils
com un pensament.
Potser de vegades m'acaça el neguit
i córrec amunt, ben lluny, serra amunt
cel i estels amunt fugint de la por
de ser de cristall i d'esborrar vides.
Llavors d'amagat em done a la mar.
********************
II
Entre el mirall i l'abisme
Entre el mirall i l'abisme transitem per la vida
perduts en la màgia dels núvols distants
o bé fuetejats per la pluja com vidres de finestra
i plou a fora
i plou al cor
i plou
però un dia petit ha fugit la tempesta
ens arriben olors de geranis, les gotes són flors
i obrim els porticons de bat a bat
descobrim que la lluna ens espera
i ens espera la mar, tan distant com els núvols
i el sol, que ha solcat el matí per fer-nos costat.
Allunyats de la boira i l'abisme
travessarem l'espill fins que torne la por.
(Tot recordant Serrat)
********************
III
Estrelles al camí
Imatge: Carme Rosanas
Per què plores l'absència de la lluna?
Tens paraules d'atzur planant sobre la mar
miralls de lapislàtzuli, cantars de veu potent.
Mentre la nit és negra més lluents els estels.
No és que no hi haja lluna
espera un dia
o dos
o tres
el perfil del coltell, corbat com la corbella
ha recollit la llum i va creixent
ahir ni es divisava.
El cel vessarà estrelles ran de camí
si la nit demà torna negra com pena negra.
Per què plores l'absència de la lluna?
********************
IV
Bec el teu nom de tarongina
Bec el teu nom de tarongina
mentre m'enfile atzar amunt
a la recerca de l'instant.
Dic la vesprada i em retorna
sons silenciosos, pensaments.
Llavors pense la veu pausada,
llunyana com un ressò antic
que mai no es perd en l'horitzó.
I l'horitzó és la paraula
cóncava com un atuell
on cauen els esguards escàpols,
i allà dins, com un bell miracle
llisquen pels vessants fins al tàlveg.
Puc tocar la frescor de l'aigua.
Mirades que esdevenen riu.
********************
V
Esbarzer
He volgut collir les móres
tinc present el seu sabor, salvatge i dolç
i bell com un granat que esclatara en la boca.
M'he delectat amb les fulles
petites i harmonioses i rialleres
i he obviat la fiblada
vençut per la bellesa del seu ramatge
complex, enrevessat, inextricable
embullat de trajectes i alhora temptador.
Si el cor de l'esbarzer avui em cridava
quina punxa adormida em despertaria?
********************
VI
Paraules sota l'ala
Imatge: Carme Rosanas
Obre les ales
ocell que sembres versos.
Els mots floreixen.
********************
VII
Estiu, estiu
Imatge: Carme Rosanas
Migdia adormit
repica la cigala
perleja la pell.
Endreçarem les hores
amb set de dolça nit.
********************
VIII
Garlandes de versos
Et regale versos, versos com garlandes
et regale temps farcit de paraules
aromes de flors, aigües arabesques
et pense, et somric proper i llunyà
quasi-t'acompanye al bell mig del son
passe de puntetes quan tot és silenci
i dius que estàs sol?
No escoltes la veu entonant un càntic?
********************
FEBRER 2012
Un ressò silent
Dies vindran que em volen els pètals de les mans
potser et colliran amb destre virtuosisme
jo colliré el silenci a grapats, a manolls
i et miraré allunyar-te sota el ple de la lluna
una lluna callada, esquàlida, prudent
mentre, tu ja riuràs i riuran altres llunes
i el cel i tot riurà com si mai no fes fred
jo ompliré de paraules coves, cabassos, coves
cap al corrent del riu, coves plens de paraules
fins que la mar sencera esdevinga ressò.
Vindran pètals silents voleiant entre els dies.
Dissipant la cendra
Fotografia deFanal blau
Han florejat els lliris dins la negror del tempsla nit és ben de nit
el dia un vel de cendra i el camí resta ocult
celat entre basardes.
Però jo us dic i em dic i esprem la voluntat.
No hem de témer la vida
desarrelem la por
l'alè de poesia fecunda les paraules
amb potents crits de blau.
Amb els colors del mar tenyirem la foscor.
Aprenentatge
Penja el dolor d'invisibles arestes
finíssimes i amables
incisives
penja i lacera l'aire
la vida penja ara sobre el paper
que gargotege traçant camins de mots
respire aire o respire paraules
i em bec el temps temptejant equilibris
com un infant de nou aprenc el món.
Còdols en l'aire
Seda esgarrada
els mots esdevingueren.
La pedra sura?
Trepitjant camins rúfols
he vist còdols en l'aire.
El quadre del viatge
Imatge: Irene Sheri
amb la urgència del foc i el lament de la pluja
al nostre pas la terra prendrà tints de marró
mentre collim els verds aombrats o turgents
la blavor de la mar i la grisor dels núvols.
Pintarem el viatge
amb la foscor als peus i la llum a les mans,
no existeix el camí -ja ho va dir el poeta.
Passes com a pinzells i flors com a paraules
no vull cap altre quadre que el que pinte vivint.
********************
OCTUBRE 2012
Calèndules
Saps?
Em fa goig la paraula.
Plantant-ne i transplantant-ne
han corregut els anys
s'han refet les dreceres
i s'han esdevingut inundacions i tot.
Quan tot ha estat negat
fins els mots s'ofegaven
però ella, la paraula,
pertinaç, obstinada
deixava una llavor
ara ací
demà ací i allà
i he anat cuidant-les
i destrossant-les
empenyent les penoses al racó de l'oblit
que mai s'oblida
i adobant-ne unes quantes
-les que exhalen estima.
Sóc una jardinera sense jardí,
amb quatre cossiols il·lusionats
bastesc el pati
de la serenitat i les calèndules.
Destrenant somnis
Andrew Wyeth
L'horitzó es gronxa
el món fa olor de pluja
destrenem somnis.
Essència de la pena
Desvestiré la pena de tot bagatge absurd
menudeses diverses girant entorn del jo
com si tot l'univers fos només una vida
i em quedarà ben nua
la pena tota nua
per retrobar l'essència de la pluja i el plor.
La deu de la paraula
Monet
Ets deu de la paraula per a la boca
que cerca la mel fresca, inexistent.
Només el mot
només el mot potent la fa fluir
i la fa dolça, l'aigua
i refresca la mel
i tot és vell i tot és nou alhora.
Veus?
El paper era erm a la vesprada
si el regava la deu naixien flors.
Esclat
L'atzar cremava.
Del seu pas lent em queda
l'esclat. Miratge?
********************
2013
Declameu versos
2013
Declameu versos
Miguel Menassa
Perquè naixen dels estels
perquè no hi ha més certesa
perquè no moren
declameu versos sense nafres
o, ja nafrats,
declameu versos.
(setembre)
********************
Darrere de la porta visc
********************
Darrere de la porta visc
Imatge: Dolores Mayorga
Darrere de la porta visc
però no sé
si en puc dir vida
perquè vaig somiejant
tothora somiejant
venturosos indrets de poesia
i el món el porte a dins
miraculós
magnètic
intangiblement real.
Només una finestra oberta al vent
us aboca paraules.
Però surt a passejar amb la porta tancada
passege pels carrers i vora mar
prepare menges i enraone amb la gent
amb la porta tancada.
No ho saben.
Però ara ja ho sabeu
darrere de la porta visc.
(octubre)
********************
********************
Cansada de morir
La poesia potser no és gran cosa,
però la intempèrie és més dura sense els versos.
però la intempèrie és més dura sense els versos.
Joan Margarit
Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-
deia sense saber-ho -o potser ho albirava
que ell mateix era gran, i poeta
però estava cansat
amb aquest cansament de la vida
i la mort
i els versos adorables, perfectes, primmirats
i els filosòfics
i els tardorals
i arribava l'hivern, que sempre arriba
gèlid com ànima abatuda.
Jo en canvi estic cansada de morir
potser per això ara -permeteu-me-
vull pensar en un altre -aquell de la intempèrie-
un generós recer, l'escalf dels versos.
(octubre)
********************
Tot és u
( novembre )
********************
Atura't
********************
2014
Quin déu habita el cor?
Penseu, ànima meua que el prec
que invoca Déu és necessari?
Ploreu, ploreu sense Ell amb llàgrimes
callades l'alegria peduda, la pau
de l'esperit malbaratada.
Si jo pogués abastar l'esperança
que al món, potser algun dia
hom només es mourà per amor...
Quin déu ens habita el cor, digueu-me
digueu-me si ho sabeu.
Com podrem entonar la cançó?
El crit de les flors
********************
Romeva dels abrils
********************
Tot és u
Gustav Klimt
Molt he estimat i molt estime encara
a tu i a tu i molt a tu també
les nits i els dies sols per un raig de lluna
beure en els ulls un raig de llum de mel
o llum de fosca o rutilant del verd.
Estime el blau de les mans que m'escalfen
la mar, el cel, estels a la muntanya
i l'arbre aquest carregat de paraules.
Vaig fent camí, amb brots de flors i amors
l'estima dolça i l'estima que dol.
I albire ara, que ja és el tercer dia
que tot és u, el cant, el plor, l'amor.
( novembre )
********************
Atura't
Gustav Klimt
Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat tan sols un cop
camines com si res, en la inconsciència
i a cada passa més, a cada trot
vas carregant-te pedrots de tristesa
que hauràs de transportar tot el viatge.
Atura't un moment, pensa't el lloc
copsa l'instant suprem com si morís
i en tornar a fer via, ja més savi
conscient d'amor, fes teu aquest paratge.
(desembre)
********************
2014
Quin déu habita el cor?
Caspar David Friedrich
Penseu, ànima meua que el prec
que invoca Déu és necessari?
Ploreu, ploreu sense Ell amb llàgrimes
callades l'alegria peduda, la pau
de l'esperit malbaratada.
Si jo pogués abastar l'esperança
que al món, potser algun dia
hom només es mourà per amor...
Quin déu ens habita el cor, digueu-me
digueu-me si ho sabeu.
Com podrem entonar la cançó?
(febrer)
********************
********************
Imatge: Limeunhee
Llancem les flors a l'aire
vestim-nos tots de flors
totes les flors del món
totes, totes a l'aire
que desterren la por i la pobresa,
que colguen les olors del patiment.
Dones i homes del món no oïm el clam?
Mirem que res no és nostre
que al final del camí
arribarem tots nus
davant de la Gran Dama
sense aval ni equipatge
i sols podrem portar a les mans trèmules
les flors que hàgem collit en curta estada
car Ella guanya sempre.
Flors, flors enlaire
totes les flors enlaire
vestim-nos tots de clam.
(març)
Ací teniu la cançó que m'ha suggerit Josep Porcar:
********************
Romeva dels abrils
Imatge: Limeunhee
Despunten crits de fulles en els arbres
com el bell sol naixent precursor
que ara esquitlla la mar als matins somrients.
Aquesta mar perenne, encalmada, joliva
obre els ulls seductora a l'esclat
als meus ulls i als teus ulls
i a la serra, al timó i al romer
i és joia i acollença
i és primavera i tacte de les veus
que surten dels geranis, i de les mans
potser també dels peus
i camine
trepitge noves flors i me les bec
-ramells enjogassats de cançonetes
passetge abrils, passetge ametlles tendres
i en el descans, em prenc un glop de vi
com qualsevol romeu.
(abril)
********************
Introversió
Miguel Carmona
Sura a l'estable
el sol de la pensada
cavall dels somnis.
Va perdent-se per l'aire
la fressa del silenci.
(maig)
********************
La mar de pensaments
De l'oblit
********************
*en record de Joana Raspall*
********************
La mar de pensaments
Imatge: Matthias Wietz
Òmplic la mar de flors i de paraules
les flors, de pensaments
els pensaments, d'onades
avui com cada dia
avui quan cau la nit
i vaga el seu silenci entre les ones
el silenci profund, omnipresent
ara va ara ve
em retorna remors d'inquietuds
de soledats que suren i es dispersen
i al ritme del retorn eixamplen l'aigua.
S'hi perden els teus ulls de vidre verd.
En la tempesta cavalca desbocat el gris rotund
com si el blau no existís
i demà torna el blau
ara és blau
i és de dia
i la mar ha eixamplat la pensada.
(maig)
De l'oblit
L'oblit forçava
la nit miraculosa
-llumins de plata
sobre la terra fosca.
Dolgut vaig dir: atura't!
(octubre)
********************
Encara quan tinc fred encenc fogueres
-vora mar per si em cal ruixar el foc-
i els horitzons m'atrauen amb els seus cants
d'amor i d'esperança -talment l'embruix
constant i permanent d'un violoncel-
com les fulles perennes que mai no cauen
o com arbres que en perden a la tardor
i carreguen les branques de primavera,
no sé si són sirenes o són concerts
que em volten la cintura com un cinyell
perfumat de canyella, ametlla i clau
no sé si es corresponen amb l'aparença
fugaç de la bellesa o si són veus
d'un mantell que m'envolta melangiós.
L'hivern ronda els badalls de les finestres
pregonant llur salmòdia, sorda i tenaç
ignorant de la llenya i de l'enyor
però si avui tinc fred encenc fogueres
a la vora del mar, regant el foc.
(octubre)
********************
Estel dels versos
********************
Estel dels versos
Com una estrella
acompanyant la nit
dels nostres versos
retorna la Joana
raspallant les paraules.
(novembre)
********************
********************
La vida ha deturat el batec
la mar, immòbil, no entona el solfeig diari
silenciosa i reverent passa la gavina calma
sense alçar el vol, i el vent no dibuixa
sanefes capricioses sobre el perfil de l'arena.
A les serres i als camins el sol no desfà la neu
i el gessamí de la porta ha deixat de perfumar
el carrer, la matinada, les blancors...
ara calla, callen tots, calla tothom
tothom vigila
tots empresonem l'alè mentre esperem, delerosos
que l'amor, que ha oblidat el seu destí
es despulle del que és fútil, que emprenga la caminada
de bell nou, per sempre més
com una ofrena a la vida.
Oh, com cantarà la mar
i la serra
i la mirada.
(desembre)
