Si podem elegir entre la guerra, la barbàrie, la desolació... i la pau, el plaer de viure, la llibertat, la tolerància... per què triem el patiment? Per què? Potser hi ha alguna raó profunda?, altrament em resulta incomprensible. Em direu que les ideologies, l'afany de poder, de diners (que també són un poder)... sí, però per què? Si no hi ha alguna raó profunda en les profunditats més profundes de no sé quin abim, una raó de caire biològic, o metafísic o què sé jo de quin caire, una raó que la meua intel·ligència no és capaç de capir, no ho puc comprendre. Per què elegim el sofriment? Se'm fa del tot abstrús que l'espècie humana, que és la més evolucionada i la més intel·ligent -segons he sentit a dir- trie com a modus vivendi permanent, al llarg dels temps, el patiment.
Llegó con tres heridas:
la del amor,
la de la muerte,
la de la vida.
Con tres heridas viene:
la de la vida,
la del amor,
la de la muerte.
Con tres heridas yo:
la de la vida,
la de la muerte,
la del amor.
Miguel Hernández (100 anys)
