Henri Matisse
Si pogués ser poncella del roser de l'entrada
i beure sons de pluja revertits en cançó
les escriuria totes al llibre de la vida
tantes, tantes històries que han solcat els camins
tantes que han habitat l'estima i la recança
tantes que han retornat al si de qualque estel...
la tonada diria noms, reptes, caminades.
Oh, si pogués ser lluna florida dalt la serra
com flor que enlluernara els cabells de la nit
retornaria somnis d'amors i de dansades
llumenetes vibrants al mig de la foscor
la negra travessia no seria tan negra
no he vist verd més esplèndid que el d'un cuquet de llum.