D'una proposta antiga

Bullirà el mar com la cassola en forn

mudant color e l'estat natural

Ausiàs March

Bullirà el mar com el vi en el porró
cercant el pas que l'atanse als teus llavis
m'insufla força dins la presó del vidre
un vent ardent, que en onades d'amor
cap al teu port portarà el meu veler.

Història d'una il·lusió: PRIMAVERA (IV)

tetauen iohossit, tetauen iohossit
em repeties amb veu de sorra i mel com un ressò
ulls bonics, ulls bonics com dues llunes verdes
no sé com s'escrivia, no sé tan sols si s'escrivia
però aquelles paraules
m'engalanaven tota de garlandes de llum
talment l'estel més dolç al bell mig de la nit, la teua veu daurada
em traspassava sense parets ni portes ni finestres al cel
només la lluna i tu
la lluna i jo i la lluna
la teua veu d'estel, la teua veu de mel
tetauen iohossit
cadència càlida que em besava l'oïda
vels de la nit
llit de paraules on dormia el desert de matinada.

                                                                Dora (Novesflors)

Històriad'una il·lusió: PRIMAVERA (III)

Lluents els ulls i la mirada lluny, com si ens fos eterna la nostra mà estesa.
Albades i capvespres ens ensenyaven sols hipnotitzants;
les nostres emocions, engalanades, desertaven del món usual, així ho pensàvem,
i lliuraven combat.
Intacte està el missatge, avui que, lluents els ulls i la mirada lluny,
com si ens fos eterna la nostra mà estesa,
m'ajec a la sorra roja de la teva absència i, com un mantra,
repeteixo:
tetauen iohossit.
                                                                          
                                                                             Marta Sempere (Fanal Blau)

Feliços 10 anys, col·lecció de moments

Flor de muntanya
des de la mar t'envie
lliris de mots.

A Carme, col·leccionista, flor de muntanya, amiga.

Història d'una il·lusió:PRIMAVERA (II)

Vam obrir el flascó dels versos i ens en vam beure el perfum.
Un perfum canviant, com canviants eren els capvespres.
Tu enfilaves un vers,  i jo et seguia, trenant els mots
i silenciosament deixàvem petjades fondes en la nostra nit.
Encara romanen els teus mots, en els meus dits.
Com deixants que ens obrien camins, també, d'albades.
Lluents els ulls i la mirada lluny, com si ens fos eterna la nostra mà estesa.

                                                                              Carme Rosanas

Història d'una il·lusió: PRIMAVERA (I)

I com un goig, m’abelleix el record de la teva aroma,

de tarongina fresca, dels passeigs per l’Horta

tot recitant Estellés, amb les mans entrellaçades

i les galtes enrogides, en les vesprades d’abril...

I tot d’una, torno a ser la jove amiga

que estimava aquell paisatge i t’estimava a tu,

i que escrivia poemes amb delicades flors blanques

mot a mot, als teus cabells... Fins que a glops de passió

vam obrir el flascó dels versos i ens en vam beure el perfum.

                                                                          Montse Galionar