Que balle el vi

El plaer del camí

Avui he constatat que és el camí
allò que més m'estime, quin goig, quin blau
quin gaudi tan intens, mil violins,
no és la meta guanyada sinó el camí.
Després de l'arribada el temps no és res
sols inquietud, desfici... Al matí
la mar estava esplèndida, el dia bell
bellíssim, tot atzur, grandiloqüent
curull de sol i somnis a frec de mans.
M'he assegut cara al mar, el sol als peus
a esperar el plaer, a desitjar
-ingenuïtat preclara- que fos etern.
De la terrassa estant, llavors, fluixet
el pensament m'ha dit, bo, i ara què?
I he hagut de prendre el llapis per fer camí.
Mentre feia camí entre paraules
el sol i el blau del mar també em parlaven:
El gaudi que esperaves, ara no el tens?