Quan les ones són flors
i les flors pensaments.
Sentiries un allau d’estels
al teu pit consirós
si hi posasses amb cura l’oïda.
És de nit i la llum
pols d’argent estremit pols de nit
foc del dia.
Per tendresa tremolen els ulls
sobre el paper escrit
infinit del poema.
La mar
quan les ones són flors
i les flors pensaments.

Quan les ones són flors
i les flors pensaments.
Teixiries lligams
amb garlandes de mar,
amb esquitxos de pètals,
camins de pensaments.
Estem sols.
Ni lligams ni mirades
no esborren solituds.
I cerquem les tremolors
en els mots dels poemes
i ens trobem
en el cel infinit de la nit.
Quan els estels són mots
i els mots sentiments.
Quan les ones són flors
ResponEliminai les flors pensaments.
Teixiries lligams
amb garlandes de mar,
esquitxos de pètals,
camins de pensaments.
Estem sols
els lligams i les mirades
no esborren solituds.
I cerquem les tremolors
en els mots dels poemes
i ens trobem
en el cel infinit de la nit.
Quan els estels són mots
i els mots sentiments.
Noves Flors, com si fóssim ja a IP... no me n'he sabut estar, tan suggeridors m'han semblat aquests versos. D'això se'n podria dir un plagi... oi?
Amb disculpes, si cal i una abraçada.
Va la tercera vegada que vinc a llegir-te en ben poca estona.
ResponEliminaI el teu poema me l'enduc com a onades de flors.
Bona nit, novesflors!
Un pensament
ResponEliminaamb l'aroma dels flors
ens enamorarà.
Carme em sembla un molt bon entrenament :)
ResponEliminaGràcies, fanalet i Montse, amb aroma de flors i amb aroma de versos.
Aissss! Quina colla de poetesses!
ResponEliminaPetó
Novesflors, moltes vegades m'havia preguntat com continuarien les paraules que tenies a l'inici del teu blog: "Quan les ones són flors i les flors pensaments". Ara he tingut la sort de saber-ho, i ha valgut la pena.
ResponEliminaNo m'agrada repetir-me, i ja t'ho he dit altres vegades: la sensibilitat que traspua la teva poesia em parla d'una persona excepcional, i em sento afortunada d'haver-ne pogut conèixer unes breus pinzellades a través dels teus versos.
Una forta abraçada i bon estiu!
Montse
fra miquel, quedes convidat, a participar escrivint poesia tu també, :)
ResponEliminaGràcies, Galionar,però, curiosament, jo no estic satisfeta amb el tipus de poemes que em surten, ja veus. El teu blog (o espai) també mostra gran sensibilitat. Bon estiu.
Jo escriure poesia? Ai, no. Lo meu és la fotografía. I es que a més sóc de ciències ;o)
ResponEliminaPetó
M'ha encantat! No sabeu l'enveja qeu me feis aquells bloggers que sabeu escriure tan bé poesia! Enhorabona, novesflors ;)
ResponEliminaGràcies, Caterina, a cadascú li pega per una cosa, tu escrius uns posts tan frescos, tan dinàmics que fa goig llegir-los.
ResponEliminaVinc provocat pel teu comentari a Paràbola. Crec que les itineràncies no s'encotillen tant per no seguir un vers d'un poema que pugui inspirar un nou poema. Malgrat els atropellaments, que són inevitables... Mentre s'esmenti el poema d'origen... hi haurà problema?
ResponEliminad.
PS: retornar al teu espai sempre és una alenada fresca, com els poemes de desideri, que ara tinc un xic abandonats...
"Quan les ones són flors
ResponEliminai les flors pensaments"
cada pensament
és un viatge
amb la companyia
de remar a dos...
hissem la carícia
i el vent ens du enllà
travessem el mar
amb el nostre
propi onatge,
cada paraula
esdevé el testament
d'un moment...
Una abraçada ran de mar.
onatge
Tens raó, novesflors; una bona companyia!
ResponEliminaÉs una alegria gran poder compartir un post amb tu.
ResponEliminaMoltes gràcies per fer-m'hi un racó.
Ha quedat bonica la combinació!
Una abraçada.