Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d'altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això, pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nata la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ells
podria ser teva.
la tristesa d’ells
podria ser teva.
Què macos aquests versos i com m'agrada escoltar-los cantats.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Els he llegit molts cops, aquests versos, però sempre hi descobreios alguna cosa nova o al menys que no recordava. Cantats m'han agradat moltíssim.
ResponEliminaUna abraçada. M'alegro que obris de tant en tant casa teva.
Vaig tenir la sort i el plaer d'assistir en directe al Teatre Grec de Barcelona, (amb mascareta i distàncies) al concert de la Maria del Mar Bonet, on va cantar juntament amb en Valderrama aquesta cançó.
ResponEliminaGran poema, gran cançó i gran interpretació.
Aquest poema de la Joana, és molt bonic i m'agraden les il·lustracions...
ResponEliminaMencanta com canta la canó el Juan Valderrama!
Bon vespre, Novesflors.
Veig que ets molt més constant que jo. Un post ben bonic i inspirador. Una abraçada.
ResponElimina