Plou.
Acostumada al sol m'ha sobreprés la pluja
els gossos ben mullats el paraigües ben verd
i l'ànima ben fresca, que anit la vaig estendre
vora el romer de casa per capturar estels.
I avui plou.
I plou a la terrassa i plou al pensament.
Em calce les sabates amb fe, ben ajustades
deixe enrere la porta el cor descalç m'empeny
i així, ventijol a la cara, cofoia i desvagada
isc a cercar la pluja al carrer
i al café
-em sap greu, no és el Zurich, on s'escriuen històries
d'amors i desamors, de records i memòries-
i rere la finestra i davant de la tassa
plou dins el meu poema i als ulls dels viatgers
plou.
(Hi ha un projecte molt interessant, si us ve de gust participar)
Que plogui cada dia així, és preciós! Me l'enduc cap al llibre abans no pari de ploure :)
ResponEliminaAmb un bon cafè a les mans, la pluja es veu diferent....fins i tot la interior !!
ResponEliminaBona aportació , sense cap dubte !!
Salutacions !!
Una pluja de moltíssima qualitat.
ResponEliminaQue m'amari, si us plau
i gràcies.
ara mateix no se m'acut res millor que sentir tots els pensaments xops de pluja amb un lladruc de fons..
ResponElimina:)
I aquí també plou, igual que en el teu preciós poema...M'ha agradat molt això "d'estendre l'ànima vora el romer per capturar els estels"...Espero que en fessis una bona collita.
ResponEliminaPetonets.
És una meravella aquesta participació. M'agrada molt.
ResponEliminaEm capbusso en el teu poema.
Em sembla un poema fantàstic, i el fet que no passi al Zurich, el fa del Zurich, t'enllaço, gràcies!
ResponEliminaUna delícia de poema, ben digne de la seva autora. Gràcies per la bellesa!
ResponEliminaM'agrada la teva pluja.
ResponEliminaAl voltant del Zurich s'escriuen coses molt interessants.
ResponEliminaUna pluja, la dels teus poemes, que desitgem que no pari. Per rebre-la l'esperem sense paraigües.
El cafè aixopluga de la pluja a qui ho necessita.
ResponEliminaPer aquest poem entomo la pluja.
Efectivament plou dins el teu poema. Com tot bon poema, fa dela matèria verbal autèntica matèria quasi tangible, si bé tan líquida, tan fugissera, com una puja tardoral.
ResponEliminaUna pluja que uneix el cafè de la costa alacantina amb el Zurich de Barcelona. O el suís.
Un luxe per al projecte Zurich, aquests versos.
Unes paraules ben rimades que mostren un bell paisatge. Com sempre, el teu poema és un regal, Novesflors.
ResponElimina