dilluns, 1 de juliol del 2013
JOANA RASPALL
Dos cuquets
Un cuc diu a l'altre:
—Amiguet, d'on véns?
fas molt mala cara;
no m'agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M'he vist obligat
a marxar de casa...
—Doncs, què t'ha passat?
—El menjar coïa
cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.
Joana Raspall
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Moltíssimes felicitats a la Joana Raspall!!!!
ResponEliminaI un bon grapat de somriures pel poema, a ella per haver-lo escrit i a tu per haver-lo triat.
:) que bonic... anar a viure dins d'una cirera. Abans menjar cireres era un esport de risc, sempre s'havien de vigilar els cucs... ara ja no!!!
ResponEliminaTots a compartir a ca' la cirera. Fins i tot en la poesia per a infants s'entreveu el gest suau i la necessitat d'un compromís cívic!
Una abraçada Novesflors!
Tots a compartir a ca' la cirera. Fins i tot en la poesia per a infants s'entreveu el gest suau i la necessitat d'un compromís cívic!
ResponEliminaUna abraçada Novesflors!
ResponEliminaS'ha repetit el missatge, això deu significar que hem persistir en la idea de compromís!
Una altra abraçada!
ResponEliminaPer cert, sóc el Jordi del Far -i és que m'he tret els cognoms!
Conec poc la seva obra però lo poc que la conec m'agrada força! Qui no voldria arribar com ella als 100 anys! I que en faci molts més! :)
ResponEliminaDeliciós!
ResponEliminaFelicitats a la Joana i gràcies a tu, Novesflors, compartir el seu poema.
Quina doneta més bonica...
ResponEliminaHas vist quin concepte tan bonic de la poesia, l'amor per les coses petites!
ResponEliminaÉs una àvia tan entranyable! I per això la trobo més Joana, en els seus poemes infantils.
Ahir no vaig entrar al teu bloc i és que vaig anar a la festa del centenari, a la Generalitat i se'm va fer una mica tard. M'agrada veure que alguns li hem dedicat un post, des dels nostres blocs.
Petons de bona nit.
Amb retard, però moltes felicitats per a la Joana! Saber apropar la poesía als infants no és feina fácil, i crec que ella ho ha aconseguit amb escreix.
ResponEliminaUna abraçada.