Els bulbs dels narcisos

Em vaig trobar cantussejant fluixet
mentre regava les hortènsies i trasplantava les alegries
roges i blanques i plàcides, com la vesprada,
vaig reservar els bulbs dels narcisos vers
el terrat renaixia com cada primavera
la mar estava calma
el sol foragità la pluja de dies anteriors
encara que plovia, suaument i finament
al bell mig de la música,
era un condicional "si no fos que"
acompassat i trist com tots els fados.
De sobte, escoltant la quietud, em vaig sentir la veu,
no taral·lejava una tonada antiga sinó el teu nom,
vaig reservar els bulbs dels narcisos,
un dia floriran.

Glaçons florits

Glaçons florits,
la llum dels pensaments
vincla la branca.

No hi pot haver primavera sense poesia, encara que siga només un haiku. 

Per cert, he trobat una antologia de haikus catalans, LLUM a les GOLFES, no sé si la coneixeu. Només li ha faltat, a Sam Abrams, fer una volta pels blogs perquè per ací se n'han escrit molts i ell acaba la tria el 1989. Això sí, n'inclou uns quants de Joana Raspall.

Carme diu:

La primavera.
Els pètals a les branques.
Claror de flors.


M. Roser diu:

Sota un cel blau
es renova la vida.
Fanalets blancs.


Xavier diu:

Sobre les branques
hi ha orenetes blanques
de primavera.



Helena diu:

Flor amateur

El primer vers,
precursor del teu fruit,
jove promesa.


Montse diu:

Els pètals 
com flocs de cotó
il.luminen les branques.


Olga diu:

Neu vegetal que en el teu front descansa,
neu que amb el vent ha començat la dansa