BONES FESTES DE NADAL

Que passeu unes BONES FESTES

Madonna

Diumenge de desembre. Dia clar, esplendent. Un aire net de boirines presenta la mar amb una blavor nítida. El sol s'hi reflecteix com un estol d'estels que lluen dins l'aigua la seua brillantor, tot vorejant l'espigó i escolant-se entre els dos edificis alts que hi ha voramar, construïts en un temps en què res no es respectava. Si hom afina la vista, la transparència límpida del matí li permetrà albirar, llunyana, sobre la línia de l'horitzó, Tabarca. Si fos de nit, amb aquesta nitidesa es distingirien fins i tot les llumetes de l'illa.

He desdejunat a la terrassa, amb la mar al davant, calma, com una madonna copiosa de pit, acollidora. Fa goig. Mentre em prenia el café, m'ha vingut al cap Salvo Montalbano i he comprés que la terrassa de la seua casa siciliana fos el centre de molts menjars, sol o en bona companyia. Jo no estic a tocar d'aigua, com ell, però la vista és esplèndidament àmplia. Deixe passejar els ulls de costat a costat, i la mar, avui calmada, m'ofereix la seua cobridora serenor. D'aquesta guisa estant, m'ha semblat que hi mancava la paraula. I ara escric mentre, asseguda en un hamaca, el sol m'escalfa els peus, que he deixat nus per a aquesta comesa. 

M'he parat a pensar quant de temps no feia que ho aturava tot per gaudir d'un tal matí. I així, amb el sol als peus, m'he omplert de gaubança, i em plau ara compartir-la amb qui vulga llegir aquests mots que conten com es filtra i s'infiltra i m'inunda aquest matí de desemble plaent i venturós.

Un mot dins la mar

Tinc un vas que és tot ple d'or
i un sac nou ben ple de blat.
No sé amb quin fi me'ls han dat;
sé quin pes em fan al cor.
Ho duc tot dins de la mà
i no sé què m'haig de fer!
Si tu ho vols, et puc dir:-Té!.
per a tu tot l'or i el pa.
Jo en tinc prou amb llum de sol,
blau de mar i verd dels pins,
i amb les flors i els cants tan fins
de les aus tot fent el vol.
Jo sols vull un dolç mot teu
i, per nord, el dit de Déu.

                            Joana Raspall