Blanc de lluna (diàlegs espill) V

La nit es perd

al fons del teu esguard.

Verges d'oblit,

ja grifolen imatges

al celobert del somni!

Vicent Alonso, Albes d'enlloc

Al celobert del somni
he vist un brot de llum.
Són els teus ulls
que encenen focs d'hivern
quan prop meu passes.






*********************************************************************************



DIUEN LA SEUA:

Carme 

Quan prop meu passes,
tot el foc dels teus ulls,
el cor em crema.
El somni és una illa
en un mar de tempestes.



M. Roser  

 Els teus ulls, a l'hivern,
les nits de lluna blanca,
són el foc que m'escalfa l'ànima.
La llum de la teva mirada,
il·lumina els meus somnis.



Elfree 

 m'hi sumo
lluna de color
blanca estela
la mirada blanca
plena com els somnis



Xavier

Amb la teva llum
em pentino els cabells
blancs de nits insomnes,
mentre els grills
rinxolen la nit.

Fotografia i creació

Quan em va dir que el seu marit inaugurava una exposició de fotografia vaig pensar... vaja, hauria preferit que fos de pintura (ell és pintor), però bé, hi vaig anar de tota manera. 

 Les fotografies, totes en blanc i negre em van sorprendre perquè no eren fotografies a l’ús, més aviat semblaven quadres. Fotografia abstracta, ens va dir. Les obres exposades són una selecció de diversos projectes que ha realitzat.

Al llarg de la presentació, l’autor va explicar que ell no sortia al carrer i fotografiava allò que li cridava l’atenció sinó que el procés era a la inversa. S’asseia davant d’un paper en blanc i intentava plasmar les seues emocions, inquietuds, pensaments... en un esbós i després eixia al carrer, al camp, on fos, i cercava alguna cosa que s’assemblara al que la seua ment havia projectat prèviament. I llavors ho fotografiava. Aquestes fotografies després les manipulava utilitzant tècniques creatives diverses, pintura, gravats, i d'altres que no sabria explicar-vos.

Em va semblar molt interessant.

 La imatge que encapçala aquest post correspon a una de les fotografies de l’exposició i és un fragment d’una soca de palmera. L'altra imatge és ell, l'autor (Paco Fernández Ginés) i, si us fixeu bé, la fotografia que hi ha darrere d'ell, aquesta que té tres traços, com tres petits versos, forma part del projecte que ell anomena HAIKUS. Què us sembla?

Una altra manera d’entendre la fotografia.

Blanc de lluna (diàlegs espill) IV

Vèncer els mots

mentre la nit s'ajup

a frec de llavis.

¿De quin deliri véns,

regalimant silenci?

Vicent Alonso, Albes d'enlloc

Regalimant silenci

vas arribar a mi.

On són els mots

que a poc a poc brollaren

a colps d'estima?

La veu de Montserrat

Toc de campanes

l'alba ve a despertar-me

em desperese.

Vídeo de Galionar