Arriba març i obrim el cor a l'aire novell, primaveral, transformador. No sé si és la primavera augusta que ens sedueix, aquella que ens segresta i ens demana el tribut de les paraules o som nosaltres que ens arrapem a ella -eixorcs de mots que estem fa molt de temps per furgar dins de l'ànim i escriure versos. Avui fa un vent descomunal, abrupte veurem si escampa flors o les fa miques.
És el foc i és la neu, és la tristesa i és el crit que desperta l’alegria i ens fa llum les tenebres que habitàvem com un costum antic d’àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria que obri escletxes de mel en la ferida fonda i roent que ens cava precipicis insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig que crea com cap déu futurs més savis i funda uns altres mons que es fan possibles si el cant esquinça vels i fon les ombres.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Emancipada de qualsevol dolor,
vas eixir amb l’alegria de qui no té por,
de qui sap que el demà,
de qui sap que el demà serà millor.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Alliberada a qualsevol espai,
no deixaràs que ningú t’ature mai,
seràs l’estel que guiarà,
seràs l’estel que guiarà la llibertat.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Ets la forta tempesta d’abril,
un oasi amarg per als teus enemics,
ets la forta tempesta d’abril,
el sol que esclata les flors,
un oasi amarg per als teus enemics,
l’espurna que brilla a la nit.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
El Diluvi (basat en el poema "Tres voltes rebel" de M. Mercè Marçal)
