Història d'una il·lusió: HIVERN (IV)

M'ha calgut oblidar aquell temps

quan la llum durava sempre.

L'oblit duia la fosca posada

com un vestit arrapat a la pell.

Ara, la claror entre els núvols

il·lumina l'aigua i es multiplica.

Hi ha el reflex, com una escletxa de cel.

Entro amb pas pausat, com qui s'espera

sense aturar-se, en instants perduts en va.

El pas pausat, per acollir els dies
com el paisatge bell, que no es perd mai
i que se'ns va acostant...

                                                              Carme

Flocs de joia

Em vas dir que nevava
quan tenia en la ment mil llunes de febrer,
encara era de dia, el ple,
vaig oldre el cor i el fred que em regalaves
i et vaig seguir cofoia.
A dalt de tot, però, un sol radiant.
Vés per on,
vaig pujar a la serra cercant la neu
i vaig trobar les flors.

Història d'una il·lusió: HIVERN (III)

Fotografia: Montse Galionar

Sempre parlem d'amor en la bellesa

en la pena i la por parlem d'amor
i en el cant que s'enlaira
i en els silencis.
Amb ulls de cor esguardem la tenebra
esguardem l'alba
esguardem tu
esguardem jo
esguardem tots
les solituds
l'enyor les mans
desolació
l'amor la veu
dura com una pedra que ens enfonsa
i la veu que il·lumina.
Tanquem la porta i ens despullem de tot
i caminem cercant en el poema
l'essència nua de la paraula nua.

                                                  

                                            Dora

Mata Hari

Dins la llarga carta, a manera de memòries, que escriu Mata Hari de la presó estant, vull destacar el fragment del Càntic dels Càntics que hi inclou i que m'ha semblat especialment bonic:

"Vaig anar a Vittel, arriscant-me a tot per ell: la meva vida tenia un altre sentit. Cada nit, quan ens ficàvem al llit, recitava un fragment del Càntic dels Càntics:

De nit, al meu llit, he buscat l'amor de la meva ànima, l'he buscat i no l'he trobat. M'he llevat i he sortit a caminar pels carrers i les places de la ciutat, buscant l'amor de la meva ànima. L'he busct i no l'he trobat.

M'han trobat els guàrdies que feien la ronda per la ciutat i els he preguntat: "Heu vist l'amor de la meva ànima?"

Quan me n'he apartat, he trobat l'amor de la meva ànima. L'he agafat i no l'he deixat anar."

Paulo Coelho, L'espia