Estratègia

M'he fet petita
per entrar al teu ànim
i encoratjar-te.

Quanta llum... i quin silenci

 Nectari                                                                                                                     Josep Porcar

Primera magnitud

Quanta llum llum.
Quanta mà distància.
Quanta mirada llunyania.
Quanta absència exacta.
Quantes ombres s’emprova.
Quanta por filagarsa.

Quanta veu no alça un pont.
Quants ocells dues ales.
Quantes formigues la nit.
Quantes nits un somni.
Quanta nit adormir-se.
Quants dits als ulls.

Quin silenci.

                        

Història d'una il·lusió:TARDOR (IV)

A la pell l’escalfor de l’astre càlid per sobreviure

i endins, molt endins, la remor d’aquella pluja calma,

degoteig incessant de petites fulles

en forma de cor, que al vent voleiaven, com besos en flor,

que rebíem pletòrics al rostre, al pit, a les mans, 

i que ens amaraven, i que apaivagaven els solcs del camí...

Qui no gosaria avançar per la senda dels somnis 

daurada dels fràgils records, ara que no hi ets,

malgrat el farcell intangible de les emocions...

Perquè sí, ara ho sabem, tardor vol dir tard;

perquè sí, ara hem après a saber qui som...

A la pell, l’escalf del sol per sobreviure, i en el cor,

la cançó tardorenca de l’enyor.

                                                                     Montse

Història d'una il·lusió:TARDOR (III)

Un embolcall de la nostra claror,
entrava per la finestra.
Resplandor tafanera,
fa quatre dies que,  la delicada flor de l'hibiscus
ens atrapava la curiositat del detall ver,
groc-sol, i roig-robí a les entranyes.
A la mirada trobàvem el groc,
a la pell l'escalfor de l'astre càlid per sobreviure.

                                                         Marta