Ivan Aivazovsky
Quanta gent en podrà sortir indemne? Quants hi hauran perit, en aquesta singladura? Homes, dones de tota mena, de tota terra, i ètnia, i condició.
La mar verda i daurada us va atraure, amb palmària audàcia, en una seducció indefugible. Vàreu construir vaixells per solcar aigües d'or i de maragda. No sabíeu llavors, que la mar d'amor és alta i brava, que el cel enrogit preconitzava vents irats, que el sol es pondria i arribaria la nit, la fosca. En tempesta amorosa la fúria de les onades és implacable. Ara el cor us bull, us agarreu amb afany a les fustes que queden d'una embarcació que es creia imperible. I brandeu una torxa, desesperadament, per si algú, en avistar-vos, us pot socórrer, per si us vol servir d'ajut i salvació. I jo us dic la força és vostra, i la voluntat, i l'esperança, que és una platja assolellada on la pluja és aigua per beure. Ja heu perdut les veles. No abandoneu, però. No us deixeu vèncer. Els vents que provoquen onades iracundes també poden concitar corrents favorables. Pregueu, doncs, als vents, que us empenyen envers els vostres anhels, que us ajuden a donar compliment als vostres desitjos, que faciliten el vostre retorn a la calma. Pregueu-los, humilment, que us siguen propicis, i que amb el vostre coratge i el seu vigor pugueu arribar a bon port.
