Lado Gudiashvili
Ni t'he tingut ni et tindré pas
mai, em penso. Quatre paraules, la companyia d'una estona,
com en el bar abans d'ahir, i no res més.
És una llàstima, no dic. Però nosaltres, els de l'Art,
a voltes, amb només la ment ben testa, i sols
un temps molt curt, és clar, sabem crear un plaer
que quasi fa l'efecte que és real.
Així, en el bar, ahir -també ajudant-hi
molt d'alcohol clement-,
vaig tenir una mitja hora d'amor irreprotxable.
I ho vas comprendre, em sembla,
i a posta et vas quedar una mica més.
Era molt necessari, això. Perquè,
malgrat la fantasia i el màgic aiguardent,
calia que veiés també els teus llavis,
calia que el teu cos fos a la vora.
Konstantinos Kavafis (traducció Joan Ferraté)
