Desembre: BON NADAL

(Sembla que el nen ja està una mica crescudet però m'ha agradat aquest treball a tres bandes)

Lucio Massari

Amb el desembre l’any s’acaba,
l’hivern comença, el fred és viu
i ens toca estar-nos més a casa
a esperar els dies de l’estiu.

No podem fer tanta tabola
com quan juguem a ple carrer,
però com que tenim prou coses
ens ho passem d’allò més bé.

Perquè si a casa no s’enfaden
si fem un xic de desmanec,
jugant a dins no ens cansem gaire
i estudiem com un llampec.

Desembre, a més, ens du vacances
i podem fer cagar el tió,
que si el tustem sense recança
se sol portar com un senyor.

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.


Miquel Martí i Pol

Tres perles

Un dia vaig trobar les perles. Llull les escrigué primer i Verdaguer les poetitzà després. De tant en tant us n'oferesc alguna, ja ho sabeu. Però abans que jo, Maria del Mar Bonet ja les havia trobades. I en va collir tres. I les va enfilar en un cordó fet de música i veu i ritme per lluir el collaret. Aquest vídeo recull el collaret i hi encasta unes imatges precioses. La joia que en surt és bellíssima.

Jacint Verdaguer diu:
-Amic, tu que tant estimes,
no em diries què és amor?
-Amor és mort de qui viu
i vida d'aquell qui mor;
és en lo jorn alegria,
dolça tristesa en la mort,
enyorança en lo viatge,
felicitat en lo port.


Ramon Llull deia:
Digues, amic, què és amor? Respòs l'amic: Amor és mort del qui viu i vida del qui mor. I és alegria en lo dia i en la mort tristícia. És delit i consolació en la pàtria i meror e tristícia en peregrinació. És absència sospirada i presència sens fi alegra.

(perla XII)




Jacint Verdaguer diu:
/.../
És la ditxosa punyida
que mata a l'enamorat
quan sent cantar en la vida
les belleses de l'Amat.


Ramon Llull deia:
... e amor és aquella cosa que auciu l'amic, quan ou cantar de les belleses de son amat; e amor és ço en què és ma mort, e en què està tots jorns ma volentat.

(perla XIII)




Jacint Verdaguer diu:
-Digues, amic, qui té més gran amor,
aquell qui d'amor viu o aquell qui en mor?
-Aquell que en mor, respon l'amic lleial,
puix ja no hi pot haver amor més alt.


Ramon Llull deia:
Enterrogaren l'amic en què era major, o en l'amic que vivia per amor o en l'amic qui moria per amor? Dix: En lo qui moria, perquè no pot ésser major amor en l'amic qui mor per amor, i pot ésser major en aquell qui viu per amor.

(perla XIV)

Crepuscular

William Turner

De roig i malva
arribava el crepuscle
tu ja no hi eres.
Només en la memòria
construïm les mirades.

...sem estares ali, continuavas ao meu lado

Aproximei-me de ti; e tu, pegando-me na mão,
puxaste-me para os teus olhos
transparentes como o fundo do mar para os afogados.
Depois, na rua, ainda apanhámos o crepúsculo.
As luzes acendiam-se nos autocarros; um ar
diferente inundava a cidade. Sentei-me
nos degraus do cais, em silêncio.
Lembro-me do som dos teus passos,
uma respiração apressada, ou um princípio de lágrimas,
e a tua figura luminosa atravessando a praça
até desaparecer. Ainda ali fiquei algum tempo, isto é,
o tempo suficiente para me aperceber de que, sem estares ali,
continuavas ao meu lado. E ainda hoje me acompanha
essa doente sensação que
me deixaste como amada
recordação.

Nuno Júdice