Illa escrita

Com tots els anys, el passat dia 21 es va celebrar el Dia mundial de la poesia. Enguany, l'encarregat d'escriure el poema ha estat Jaume Pont. Us deixe, tot seguit, el poema original, en català, i les traduccions a diverses llengües.

Jaume Pont

"Alegre" primavera

La primavera ha vingut
i ja no puc beure vi,
m'han deixat el got eixut
les roses del meu jardí.
M'han declarat la guerra,
s'han rebel·lat contra mi,
han esdevingut borratxes
i jo ja no ho puc impedir.
Ai! En quina mala hora
a terra em va caure el vi.
Ai, la p... primavera!
Per què havia de vindre avui?

R. G.

Març

 Gustav Klimt

Pel març estrenarem la primavera,
la primavera que la sang altera.

Serà el moment de veure com arreu
s’imposa el verd a qualsevol conreu,

com l’aire, que és més clar i més lluminós,
porta el perfum de les primeres flors,

com tornen els ocells que van fugir
per passar el seu hivern molt lluny d’aquí,

com tota cosa a poc a poc reviu
i ja anuncia l’esclat de l’estiu

i com, sense saber ben bé el perquè,
amb qualsevol fotesa fem el ple.

És el prodigi del temps renovat
que se’ns emporta amb el seu dolç embat.

Pel març la primavera estrenarem
i amb calma i bon humor la gaudirem. 


Miquel Martí i Pol

En record de l'Ovidi

Alcoi

Autoretrat

SOM

Martiros Manoukian

Alegres 
tristes 
valentes
somiadores
vitals 
reflexives
seductores
tímides
capaces 
emotives 
pensadores 
fràgils
fortes... 
SOM

Com un cridador d'àngels

Baixava amb els ulls reblerts de flors d'ametller. Allà dalt residia la calma, una serra encalmada que ja no posseïa el silenci de gel del mes passat, ni de l'anterior. Ara, el silenci dringava, com si  un penjoll d'argent cridara els àngels. A banda i banda de la carretera els arbres s'havien vestit de blanc núbil, una randa d'opulència exquisida i alegre exuberància sota el blau del cel, sota el sol superb. S'intuïa l'inici del camí cap a una primavera que esdevenia interior. Vaig pensar que interioritzàvem la primavera com si fos un poema, el poema del temps del retorn. Sempre retornem. Cada any. I amb cada retornada deixem pels marges les espurnes de l'esguard, la dansa primigènia dels cabells, la força desbocada de les mans, i ens cobrim una mica més de desencant, d'aclaparament, de consciència. Ens adonem que hauríem volgut seure sobre la primavera i romandre-hi dies infinits, i encara voldríem subjectar-la perquè no se'ns escapolís, però ella se'ns envola. Som conscients que el temps passa, o passem nosaltres, no ho sabem ben bé. Tempus fugit, diem. Ahir, amb els ulls a vessar de flors blanques, vaig pensar que potser la vida és això, un dur aprenentatge sobre el temps, i una  dolorosa i lenta acceptació del nostre camí. Per la finestreta del cotxe vaig tornar a contemplar els atmetllers, uns més blancs, altres més rosats, fins gairebé capturar-los amb la mirada, i vaig deixar la ment, lliure, vagarejar a pler sobre les branques de pletòrica florida. Quines ametlles diferents devien nàixer d'aquestes flors de distinta coloració? Matisos de la bellesa sublim que vorejava la carretera i que m'omplia de gaudi. Carpe diem -vaig somriure.

Poció vivificant

Deïa l'Amic:

-Si vosaltres volets foc, venits a mon cor e encenets vostres llànties; 
e si volets aigua, venits als meus ulls, qui decorren de llàgremes; 
e si volets pensaments d'amor, venits-los pendre a mes cogitacions.

Ramon Llull

 Pancho Vásquez

L'Amic vol beure
bellesa i poesia
fórmula màgica



Carme Rosanas diu:

Bec la bellesa
De paraules trobades
Plenes de màgia.


M. Roser diu:

Ni foc del cor,
ni plors de la mirada.
Vull amor màgic.