BON ESTIU

Molt probablement hauré de passar tot l'estiu fora, sense connexió a internet. 
Ens trobem al setembre.

Us desitge un estiu magnífic.

Mar. He dit mar. ¿No heu sentit 
volar els aucells a migdia?

Cel, He dit cel. ¿No heu tastat 
les fulles dels pins a l'alba?

Mar. No he dit mar, perquè ho dic 
encara. I cel. 
        L'horitzó 
ple d'estimats i estimades.

¿No veis els estels ballant 
al retorn de les escumes? 

Jaume Vidal Alcover

Nit de Sant Joan

Ací teniu la tradicional coca amb tonyina, que es menja acompanyada d'unes bacores.

 











JUNY 


Per Sant Joan, amiga, te’n faria retret


si és cas que no venies al festeig que tindrem. 


Cada noia fadrina demanarà un promès,


l’algàbrega i la ruda voldran llum dels estels. 


Sentiràs com s’esberlen de claror els fanalets. 


Farem focs d’artifici com no es veu en els cels


perquè caiguin estrelles


i en bombes de paper 


pugin de nou enlaire enduent-se’n els precs 


-i el teu 


si t’atrevies 


que és un prec que conec. 


Tu els clavells regaries. Jo et robaria un bes.

Joan Salvat-Papasseit

A petició de la Carme, ací teniu la recepta de la coca amb tonyina.

El crit de les flors

 Limeunhee

Llancem les flors a l'aire
vestim-nos tots de flors
totes les flors del món
totes, totes a l'aire
que desterren la por i la pobresa,
que colguen les olors del patiment.
Dones i homes del món no oïm el clam?
Mirem que res no és nostre
que al final del camí
arribarem tots nus
davant de la Gran Dama
sense aval ni equipatge
i sols podrem portar a les mans trèmules
les flors que hàgem collit en curta estada
car Ella guanya sempre.
Flors, flors enlaire
totes les flors enlaire
vestim-nos tots de clam.

(Itineràncies poètiques març 2014)

Ací teniu la cançó que m'ha suggerit Josep Porcar: 

Perspectivisme

 Un parell de cosetes:


1. L'home d'aigua

La diferència pot ser tan bonica, 
i, de vegades, resulta tan difícil...

2. Posar-se en el lloc de l'altre

 

Us la recomane, aquesta pel·lícula

El perspectivisme hauria de ser primordial (tant com les matemàtiques i la llengua) en qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge, perquè les actituds fan el món.

El cor a la pluja

Hoy yo saqué mi corazón
para ponerlo al aguacero.
Estaba lleno de nostalgias.
Lirios sin luz y trastos viejos.
Se ha despintado con la lluvia
!Y tiene arrugas! Mis secretos,
Cual asustadas mariposas,
Se han refugiado en los almendros.
!Cuántas polillas, santo Dios!
!Todo está lleno de agujeros!
!Si yo alcanfor le hubiera echado!
Los prevenidos hacen eso...
!Ah corazón, mira qué encanto!
Las hojas tiemblan con el viento,
Las ranas viejas piden ojos
A las estrellas del silencio
Y el arco iris brilla inmóvil
(Vientre del agua) sobre el cielo.
Un lirio herido por la lluvia
Troncha las fibras de su cuerpo.
Y un grito dulce de perfume
Va (a) las regiones del misterio.



 Federico García Lorca