Me'n vaig anar amb música i amb música torne, i amb poesia, i -espere- amb bon humor, que he sentit a dir que això salpebra la vida. Si pintara tan bé com la Carme -ja sabeu, la Rosanas- us posaria també un dibuix d'una dona perdent les pestanyes prop d'una copa alta, tal com diu la Marta -ja sabeu, la Pessarrodona- però el llapis, a les meues mans, només dibuixa paraules. Endavant amb setembre.
Confessió
Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango.
ja se sap, als armaris familiars,
en comptes d'esquelets elegants
d'avantpassats tarambanes,
dec tenir-hi un capellà o altre,
poc avesat als sermons de vi que,
a la fi, són els únics que valen.
De no poder ser ni boleros ni tangos,
recer prendria a l'humor britànic,
o a la sofisticació d'una jueva ianqui.
O, en darrer terme, em sucaria tota
en la vehement memòria proustiana
(enterrada i com cal honorada
l'adolescent febre sartriana).
En un bolero diria: com jo t'estimo
no t'estimarà mai cap d'altra
(i ho cantaria una dona perdent
les pestanyes prop d'una copa alta).
Per a un tango escriuria:
ja mai més no podré oblidar-te
(i ho ploraria un "sanjuanino"
lleument calb i de bigoti ample).
Si fos sincera escriuria un bolero,
(i el segle XXI... no vull dir-te res, el camí que porta...)
