Haiku del sol naixent

Fotografia: Gabriel Ivorra

Desperta el dia

l'espill de sol es pinta.

Confetti a l'aigua.

Queixa del pronom feble

 Lluís Roda

Em separes de tu, perquè vaig darrere teu.
I saps que sense tu estic desvalgut, sóc massa feble.
Amb tu, però, tampoc no sóc res.
Tan sols objecte que et suporta les accions.
Un substitut només, que canvia de sentit, segons t'agrade més.
Fins i tot,
em fas compartir el lloc amb altres no millors que jo.
Allò que no m'agrada, però, és que m'apostrofes.

Lluís Roda, Sobre l'hamada

Insatisfacció constant?

           
               George Steiner                                                         Vicent Alonso

"...cal tenir sempre ben present que l’obra de Steiner respon al principi, formulat per ell mateix, que la passió desinteressada pel coneixement és tan inexplicable com l’amor: “estar posseït per un problema intel·lectual, pur o aplicat, per un anhel absolut de la forma estètica, per una constel·lació que es resisteix en la ciència, és experimentar una libido —pot comportar bogeria i criminalitat— més absorbent que la del sexe”. I és ben conegut el càstig que comporta una tal passió: l’absència de satisfaccions definitives."

Vicent Alonso

La deu de la paraula

Monet

Ets deu de la paraula per a la boca
que cerca la mel fresca, inexistent.
Només el mot
només el mot potent la fa fluir
i la fa dolça, l'aigua
i refresca la mel
i tot és vell i tot és nou alhora.
Veus?
El paper era erm a la vesprada
si el regava la deu naixien flors.

(Roda poètica octubre 2012)

L'art de la pintura

Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura

Les mans quietes, quietes, no et mogues, la mirada baixa, cap al llibre, la boca entreoberta, com si li parlares, com si li parlara, com si li parlara, cada vegada està més tronat aquest pintor, parlar al llibre, au, vinga, parlem, llibret? vols ser educada, i culta, el llibre conté la saviesa, te la pot transmetre, és el teu interlocutor, interroga'l, mantin aquest diàleg, però no abaixes l'altra mààà!, redimonis!, subjecta l'instrument amb més gràcia!, uf, amb l'instrument et pegaria jo al cap, a veure si callaves d'una vegada, mostra't interessada per la música, per la cultura, t'apassiona la poesia, la filosofia, què sé jo, tot el que pot contenir un llibre, oh, que culta sóc, eh Sr. Llibre?, bé, molt bé, no et mogues, encara estic pintant-te les plomes del barret, en tens per estona, encara està en el barret?, ara dic jo dimonis, redimonis i recontradimonis emplomats, amb la calor que fa, i jo amb aquest vestit opressiu, clar, com que ell s'arromanga les calces, millor dit, se les abaixa..., que ridícul està, amb la boina i les cames a l'aire, on s'ha vist això?, i jo, ací, aguantant, que la suor em regalima ja pel pit i per l'esquena, maleït siga, així, així estàs molt bé, perfecta, sense moure't, he d'atrapar el clarobscur del rostre, la claror que t'arriba de la finestra i la foscor de dins, no tanques del tot la boca, he d'aprendre'm el teu gest, l'he de beure, com si fos una copa de vi que embriaga, com vols que el capte si no?, vinga, bevem el vi, a veure si així se'm fa més suportable, quin guillat, m'agradava més quan em pintava nua.

(Per a la proposta de Relats conjunts)