Paraules com arbres (II)

Encara es pot beure de l'aigua de l'impossible.

Bevem glops de nit i de lluna

tenim somnis d'arcàngels i mots de maragda.

I silencis.

Silencis protectors.

Somniem que som lliures

que podem esvair la tristesa i la por.

Perquè tenim paraules

paraules humils com arbres poderosos.

Perquè tenim silencis.

Encadenem-nos (I)

Durant el mes de febrer passat, al blog Itineràncies poètiques, va tindre lloc una altra roda poètica. Com sempre, havíem d'enganxar-nos a una idea o a una expressió d'algun poema anterior al nostre. Hi podíem entrar, a la roda, tantes vegades com volguéssem. En aquest post, i en els següents, us mostraré les meues aportacions a l'esmentada roda poètica de febrer.

Foto: Sopan

Encadenem-nos.
Engendrem grossos mots reblerts de somnis
per si de cas demà revé la boira.
Nuem amb versos les pàgines del llibre
rimes, esguards, anhels i desencisos, metàfores enlaire.
Pintem l’instant
amb bellíssims colors de cendra i grana.
Aromem les paraules.
Perfumem el camí
amb fragància de pluja i de petxines de mar
de rosers, de magnòlies i horabaixes
i de poqueta-nit.
Fem les itineràncies transitables.
Poetitzem.

Dia de la poesia

Millet

Les paraules esclaten perquè és la poesia
perquè és la primavera
perquè res no pot véncer la flor ni la cançó.
I deixarem la vida penjant d'un fil si cal
i ens voldran exiliats dels nostres pensaments
i ens prendran el descans, potser, com aquell Comte
pel desert de la nit vagarem entre flames
i el món... el món ja no sabem si serà món.
Però l'esclat retorna
sempre la veu dels versos s'alçarà poderosa
sempre hi haurà pastores per cantar una cançó.

Espira

Caminarem
vers una primavera immaculada
àvida de petjades.
Ens quedaran les taques
sobre la neu soferta.
I una floreta ací, l'altra per llà
amb la càrrega a coll
tornarem a fer via.


(inspirat en un poema de Carme Rosanas)

Mans

Mercè Rocadembosc, una artista molt creativa, al seu blog Rokins, té una secció sota l'epígraf de "Converses". Es tracta d'escriure una conversa breu sobre allò que et suggereix una imatge que ella t'ha fet arribar prèviament. Quan em va proposar que hi participara em va fer molta il·lusió. A continuació us deixe la imatge que ella em va enviar i la conversa que jo vaig escriure. Ja veieu, sóc una dona de paraules i de silencis.

Mà negra: Dóna’m la mà, si et plau, dóna’m la mà. No puc més.

Mà rosa: Te la donaré, però sense tocar-te.

Mà negra: Sense tocar-me? Però em cal agafar-me, agafar-me amb força. Estic desolada.

Mà rosa: Ets tu qui t’has d’alçar amb el teu esforç, amb el pes que carregues, ja ho sé, però has de caminar i, així, a poc a poc, s’anirà alleugerint.

Mà negra: Sense el teu ajut no puc. Tot està negre, tot, no veus la meua mà?

Mà rosa: Et donaré la meua, doncs. Obre els ulls. La veus? Té el color suau d’una rosa. Te la donaré, però sense tocar-te.

Mà negra: I com ho faràs?

Mà rosa: Ho faré… amb paraules. Una mà de paraules.

DONES

Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l’herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l’arbre
de l’alliberament.

Sembrem-hi la llavor
i el verd de la tendresa,
el blat de l’enrenou
l’aventura i la menta
i quan neixin els brots
cridem-ho a tots els vents,
perquè s’espigui l’arbre
de l’alliberament.

Vestides en saó
de la revolta encesa
al cim dels campanars
desplegarem banderes,
banderes sense orgull,
color de goig novell,
perquè floreixi l’arbre
de l’alliberament.

Aviarem coloms
per encetar la festa
i inventarem camins
en cels sense fronteres.
Arreu tindrem hostal,
farem convit arreu,

amb la fruita de l’arbre
de l’alliberament.

Maria Mercè Marçal, Sal oberta

Videopoema: Your life is your life

The Laughing Heart, Charles Bukowski from blocsdelletres on Vimeo.
(trobat al blog Salms)

your life is your life
don’t let it be clubbed into dank submission.
be on the watch.
there are ways out.
there is a light somewhere.
it may not be much light but
it beats the darkness.
be on the watch.
the gods will offer you chances.
know them.
take them.
you can’t beat death but
you can beat death in life, sometimes.
and the more often you learn to do it,
the more light there will be.
your life is your life.
know it while you have it.
you are marvelous
the gods wait to delight
in you.

Charles Bukowski

la teva vida és la teva vida

no deixes que s’enfonsi en una indolent submissió
estigues alerta
n’hi ha sortides
n’hi ha una llum en algun lloc
potser no és molta la llum però
venç la foscor
estigues alerta
els déus t’oferiran oportunitats
coneix-les
agafa-les
no pots vèncer la mort però
pots vèncer la mort en vida, a vegades.
i quan més a sovint aprenguis a fer-ho,
més llum n’hi haurà.
la teva vida és la teva vida.
coneix-la mentre la tinguis.
tu ets meravellós
els déus esperen per adelitar-se
en tu.


(versió de Josep Porcar)