3. I el silenci

Nicoletta Tomas

Ensems la timba i jo vàrem ser un
i fremien les roques de paor
i endrapava atuïda la migrança
poques roses em cull aquest instant
i dorm la mar potent remors ferotges.
Escolta doncs com creix
la veu de la gropada que espetega
que avui o demà o ahir
o sempre o mai
o ahir
paraules de tempesta t’obsedeixen
si veus empal·lidir el cingle immòbil.
Ensems la timba i jo
i els mots i la basarda
i el silenci i la lluna
i el silenci i l’angoixa
i el silenci.

2. Variacions

Vladimir Kush

Quan tocarà la viola una música nova
i un càntic com la pluja per negres cabells
rajarà per l’encís dels meus ulls
com la fada d’argent
sabràs que t’estime.
Quan la flor de baladre embriagarà l’alba
i un cos daurat i net i càlid i nuet
cercarà un resplendor de cireres
el meu sol tot el vi
de la copa riurà.
Bella la vida
si veies sobreeixir el vi
si portaves a ofrena
la gran passió de viure
la gran passió d’escriure
amb la barca en la mar.




(bis)
Quan l’acordió toque una música blava
i unes dolces paraules de llavis de mel
ragen fins encisar els meus ulls
com la fada de lluna
sabré que m’estimes.
Quan el llessamí fràgil embriague l’aurora
i una mà amarada de sol del matí
cerque daurar de llum els meus peus
el meu cos el meu calze
d’amor vessarà.
Pobra la vida
si no cerques daurar cap de cos
si tampoc no coneixes
què és la passió de viure
què és la passió d’escriure
amb la barca en la mar.

1. Emmirallada en somnis

..........................

Avui comence un cicle de poemes que vaig escriure ja fa temps i que ara he pensat penjar al blog. Tot i que n'hi ha alguns lluminosos, la majoria són poemes de penombra o de foscor absoluta, i d'altres es mouen a la recerca de la llum.

Rafal Olbinski

I vaig tragar paraules de tristor
i em vaig mirar en l’espill de la vida.
Sempre ets present en el mirall dels somnis
només necessitaves per crear
un bri de nit
el temps inexorable del retorn
els mots que naixen a un nou món de pluja.
He vist la seducció per la saviesa
en els ulls de la vida.

fanal blau diu:

Empasso mots
mentre retorna la pluja.
La vida als ulls.


carme diu:

L'espill dels somnis
sabrà crear un nou temps
que emmiralli savieses.

cèlia diu:

Sempre ets present en el mirall del cosmos
ombres i llums m'acompanyen
sense veure.

Perles VIII

Jacint Verdaguer diu:
L'amic i l'Amat

un jorn se trobaren:
l'Amat que li diu:
-No cal pas que em parles,
fes-ho des d'avui
sols amb les mirades,
que són per lo cor
les millors paraules,
i et daré de grat
allò que em demanes.

Ramon Llull deia:
Encontraren-se l'amic e l'amat, e l'amat dix a l'amic: No cal que.m parles, mas fei-me senyal ab tos ulls, que són paraules a mon cor, per ço que.t do ço que.m demanes.

Glops de temps i de lluna

Carme Rosanas

La lluna
coltell insistent de llum
ha ben tallat el cel
per fer-se un lloc.
Mentre
jo
ací
bec a glops la vesprada
contemplativament.

Una gavina
amb vol cerimoniós
ha creuat la finestra.

(Vull agrair a Carme Rosanas aquest dibuix,
preciosa reinterpretació del meu poema)

reinterpretació d'onatge:

La lluna amb
un tall de marqueteria
s'ha retallat al cel.

I tu et fas
un lloc dintre teu
i respires l'eco interior
sense pressa ni temps.

La gavina com si
portés el vol del record
perfuma el capvespre...



(re)reinterpretació de carme:

He volat amb tu,
amb el poema
i la gavina.

He contemplat amb tu,
cada glop de vesprada,
acolorint paraules
que tu havies dibuixat.

reinterpretació de deomises:

Torna la lluna,
Perfum de balustrada
Plena d'espera.

Reflex d'exhausta
Besada de l'escuma,
Bressol de l'ona.

Una gavina,
Ploma i eteri xicle,
El sobrevola.
Pressent la meva imatge
Davant de la finestra.

Enigma

Desficiós pel teu sentir dispers,
la sang, el foc, conjures el poema.
El teu cos és el mot, la ment, el vers:
on és, però, la imatge de l’emblema?

Narcís Comadira, Enigma