Imatge: Irene Sheri
amb la urgència del foc i el lament de la pluja
al nostre pas la terra prendrà tints de marró
mentre collim els verds aombrats o turgents
la blavor de la mar i la grisor dels núvols.
Pintarem el viatge
amb la foscor als peus i la llum a les mans,
no existeix el camí -ja ho va dir el poeta.
Passes com a pinzells i flors com a paraules
no vull cap altre quadre que el que pinte vivint.
(Roda poètica febrer 2012)
Pintar silencis, pintar camins, llum a les mans ... pinzellades de vida.
ResponEliminaI això és el viatge.
Bon dia Novesflors.
És preciós, Novesflors. Com també ho és pintar el quadre de la vida amb tots els colors que tinguem a l'abast.
ResponEliminaNovesfors, espero que la devastació del foc no canviï el color del teu paisatge, almenys pel que fa al mental.
ResponEliminaEl poema és deliciós, com només una gran poeta pot ser capaç de crear.
Una abraçada!
Ens ho pintem nosaltres mateixos, així durant el viatge podrem gaudir d'un magnífic paisatge..
ResponEliminaPintar un quadre vivint... una idea preciosa i molt poètica.
ResponEliminaI jo m'hi apunto ara mateix!
Pintes i despintes ara i adès. Viure és, d'alguna manera, esborrar el que ja hem viscut i esciure'l en el record. I les paraules en bells versos ens ho transmeten perfectament.
ResponEliminaBellíssim poema, Novesflors. per quan un poemari?
ResponEliminaPreciós! pintem el quadre que anem vivim....
ResponEliminaavui m'has fet pell de gallina.. no vull alte quadre que el que pinte vivint..
ResponEliminafrancament em commou moltíssim!