Roger van der Weyden
Claude Monet
Pablo Picasso
Miquel Barceló
No podem entendre l'obra d'art si no en veiem l'evolució. Però sempre cal el toc de geni de l'artista que precisament la fa evolucionar.
Van der Weyden, Monet, Picasso, Barceló. És una línia dinàmica que arrenca a les coves del barranc de Valltorta i encara no s'ha acabat perquè existeix la humanitat.
Jaume Cabré, Jo confesso
Ni s'acabarà mentre existeixi la humanitat...
ResponEliminaCrec jo!
Quatre obres, quatre estils, quatre èpoques però sobretot quatre artistes genials que no se si fan evolucionar la pintura o la fan diferent l'un de l'altre.
ResponEliminaEvolució o diversitat? El que és segur és que l'art neix a les cavernes i al pas que anem ... tornarà a elles.
Bona nit Novesflors.
El que crec que és primordial és tenir ben clar que sense Van der Weyden no hi hauria Barceló. Estem inserits en la tradició, tant si la seguim com si ens hi enfrontem.
ResponEliminaSalut!
Des d'un punt de vista evolutiu, es pot interpretar el geni com aquella fase revolucionària que sorgeix en alguns pics especials de la Història, on sembla que escondensen els canvis que es van gestant en temps més pacífics per desencadenar un veritable salt.
ResponEliminaEl geni, realment, sol ser una capacitat de combinar de noves maneres el que ja existeix.
Sí, els genis relacionen allò que mai ningú ha relacionat i ens preguntem embadalits com no ens havíem adonat d'aquests elements solts que necessitaven algú que els combinar. I així a l'infinit.
ResponEliminaSalutacións, Novesflors!
Sí, jo pense que som fills de la nostra època i que en cada època tenim un horitzó d'expectatives, tant d'èpoques anteriors com de l'actual, i tot, l'art també, va evolucionant paulatinament, però, de vegades, surt algú genial, que en lloc de caminar a passets fa una gran gambada (primer criticada potser, després, assumida) i provoca un gran canvi que portarà a un altre horitzó d'expectatives. I així avancem.
ResponEliminaAixí ho veig jo després d'una reflexió a la qual m'han portat els vostres comentaris tan enriquidors.
Avui, Novesflors, prefereixo fer d'espectadora i guardar silenci tot meditant la frase de Cabré i les valuoses aportacions de tots vosaltres.
ResponEliminaUna abraçada!
No ho sé...vull dir no sé com comentar el text de Cabré...l'art indiscutiblement està lligat a un context però no pas subjecte a ell...jo crec que més que entendre...sentir
ResponEliminaTenim tendència a criticar tot allò que no entenem. De la mateixa manera que aquells que diuen que no els agrada un menjar, sense haver-lo tastat mai.
ResponEliminaFaig cua pel Jo confeso. Quan l'acabi la mama me'l passarà. Confeso que en tinc ganes!
M'agraden tots. Jo viuria en un museu...
ResponEliminaSentir i entendre, entendre i sentir és el que toca davant l'art.
ResponElimina