. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dilluns, 25 de juny del 2012

Tertúlia (X)

Edvard Munch




L'art és la meua salvació però no pot ser la salvació de la humanitat.


Jaume Cabré, Jo confesso

11 comentaris:

  1. I per què no?... Si és d'un perquè no podria ser de molts més.

    ResponElimina
  2. "El crit" de Munch, una imatge d'angoixa.
    Jaume Cabré amb les seves teories sobre l'art ... em fa venir unes ganes de cridar AAAAAAAAAAAH!!

    Bona tarda Novesflors :)

    ResponElimina
  3. la salvació per un mateix és cert que no té perquè ser la salvació de la humanitat ...però referent a art ja no sé si és estic d'acord o no ....curiosament totes les dictadures i els totalitarismes es volien carregar i ho feien tota mena d'art ( incloc els llibres) però el que volien era tenir-lo en exclusiva per ells sols ....

    ResponElimina
  4. si l'afirmació la fa un artista, la pregunta seria si tothom pot ser artista..

    si la fa algú que frueix de l'art en tots els seus àmbits , podríem dir que és possible , però no segur i demostrat que fos la salvació per tothom ..

    estaria bé que ho fos..
    caloreta? et convido a una orxata Noveslors!

    ResponElimina
  5. Crida, Pere, crida, si et quedes millor :) :) :)

    En aquest cas jo sí que estic d'acord amb l'afirmació perquè una cosa són els estats d'ànim personals, individuals, les situacions de solitud, el desamor, la rutina diària etc. etc. que sí que poden trobar una "salvació" en l'art, i una altra molt diferent els greus problemes que tenim en conjunt com a Humanitat. I no parle necessàriament d'artistes consagrats sinó de l'art en sentit ampli, de qualsevol persona que realitze una activitat creativa. Si jo escric (creativament parlant), això m'ajuda; si tu pintes, això t'ajuda, etc. Però quan parlem de la humanitat parlem d'un altre tipus de problemes. Jo crec que a la humanitat només la pot salvar l'ètica (i no dic religions sinó ètica).
    Lolita, gràcies per l'orxata, estava fresqueta i bona.

    ResponElimina
  6. Estimada Novesflors: t’he deixat un regal al meu blog; tens tota la llibertat de continuar amb la roda de la rosa dels vents o no; llig-te els enllaços de l’article http://espaiclaudator.blogspot.com.es/2012/06/cadenes-trencades-pero-no-mai-quan-hom_25.html

    ResponElimina
  7. Jo estic d'acord amb la frase i també amb l'explicació que fas tu al comentari, Noves Flors.

    No sabria com dir-t'ho millor.

    ResponElimina
  8. Aquesta vegada no sabria dir si estic d'acord o no amb l'afirmació de Cabré, Novesflors. Sí, però, que estic d'acord amb el teu posterior comentari i el teu punt de vista sobre l'ètica.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. La veritat és que, en qualsevol cas, estem perduts
    però la perdició amb una mica de bellesa sempre és més soportable

    ResponElimina
  10. L'art, per mi, és l'únic fet que justifica la vida tot i que, de vegades, és subversiu.

    ResponElimina
  11. Per a mi sí que ho és, la salvació. Però hi ha persones negades per l'art, com vols salvar-los?

    ResponElimina