La música de Franz Schubert em transporta a un futur millor. Shubert és capaç de dir, amb pocs elements, moltes coses. Té una força melòdica inexhaurible, plena de gràcia i d'encant al mateix temps que plena d'energia i de veritat. Shubert és la veritat artística i ens hi hem d'agafar per salvar-nos.
Quin poder té aquest home? Quin poder té sobre nosaltres? Jo, aquí on em veu, m'agenollo davant de l'art de Shubert.
Jaume Cabré, Jo confesso
No l'he llegit, però sé que és un llibre molt relacionat amb la música, que a Jaume cabré li agradaria de ser músic. A mi em sembla l'art més abstracte i difícil.
ResponEliminaHe de reconèixer que Shubert no és un dels compositors que més he escoltat. No és que no m'agradi, però el conec menys.
ResponEliminaQue Shubert sigui la veritat artística, em sembla molt subjectiu. Tot i que no m'atreviria a posar en qüestió cap dels clàssics.
Però jo tinc una passió especial per Beethoven. Crec que ell és la veritat artística? No, només que hi sento una passió que sintonitza amb mi. Una força que necessito sentir. Un trasbals interior més gran en el meu cas que si escolto Shubert. La veritat artística no crec que la tingui ningú. Amb tots els respectes per Cabré i per Shubert.
Agenollar-se davant l'art... és una cosa molt personal... cadascú s'agenolla davant de qui li sembla... :)
O no!
ResponElimina(Bé, rellegint el meu comentari, hi trobo a faltar algunes comes... malgrat tot, penso que s'entén igual)
Això de la Carme no ho he entès gaire bé ... com que s'ha deixat les comes. Però estic d'acord en el que diu de Beethoven i que no cal agenollar-se.
ResponEliminaSchüber m'agrada, però el problema és Jame Cabré, diu que el músic té poder sobre ell i jo crec que és un exagerat.
Ja us vaig dir l'altre dia que no puc acabar "Jo confesso", em supera.
Bona nit Novesflors :)
Ostres, Pere, com ets!
ResponEliminaEts un esgarriacries... jo que em pensava que s'entenia igual!
:) Bona nit, estimat trapella! :)
A veure si m'apunto a la propera tertúlia...
ResponEliminaAi...la força de la música!
Una abraçada, novesflors!
Particularment no crec que hi haja cap veritat artística, vull dir, la veritat és relativa. Jo no tinc aquest tipus d'adoració per ningú, m'agrada "picar" d'ací, d'allà, però si hagués de triar algú no seria Shubert, seria Bach. El que sí que crec és que hi ha determinades manifestacions artístiques que ens poden trasbalsar.
ResponEliminaCertament, la música, com qualsevol altra activitat artística, t'arriba o no t'arriba, més enllà d'altres consideracions tècniques que, evindenment, ajudaran a entendre certs conceptes. Pur sentiment
ResponEliminaen Cabré és incapaç de separar música i literatura. És un paio gran
la música entra pels sentits d'una manera tan brutal que et domina el sentiment i l'emoció, d'alguna manera trasbalsa.. ara bé, no conec prou Schubert, però tan dóna si és Schubert o un home tocant palmes al bar de la cantonada.. quan t'emociones no és que t'hagis d'agenollar és que t'emociones.. i que bo que és fer-ho!
ResponEliminaArribo tard, Novesflors, però veient que es parlava de Shubert no volia passar de llarg. No acabo de combregar amb la contundència de Jaume Cabré però sí que sóc una incondicional de Franz Schubert. També m'agrada picar d'aquí i allà, però aquest compositor ha creat, per al meu gust, algunes de les obres més belles que he escoltat mai.
ResponEliminaUna abraçada.