Retrat realitzat per Manuel Boix (1984)
Avui fa 20 anys que ens va deixar JOAN FUSTER, un dels més grans intel·lectuals que hem tingut al País Valencià. Com a record i homenatge us deixe un poema que li va dedicar Lluís Roda (segons indiquen les inicials del títol) i que parla de dos esdeveniments que van tindre lloc aquell diumenge 21 de juny del 1992: la processó del Corpus a València i la mort de Joan Fuster. En aquest poema, el poeta expressa el seu dolor en repetir insistentment aquest vers en cursiva: Fuster ha mort, ha mort Fuster.
A J. F.
I s'acostaven els nans i els gegants, la moma i els pecats,
Fuster ha mort, ha mort Fuster,
Des dels balcons oberts,
Fuster ha mort, ha mort Fuster,
Diners i plors als mocadors,
Fuster ha mort, ha mort Fuster,
Josué parant el sol,
Fuster ha mort, ha mort Fuster,
Un tapís de crisantems.
Fuster ha mort, ha mort Fuster,
La cuca fera és morta,
Fuster ha mort, ha mort Fuster.
Quatre barres negres amb crespó pirata.
21 de juny de 1992
Lluís Roda, Buirac d'amor
Un record inesborrable, recordo aquell dia.
ResponEliminaI un homenatge molt sentit.
Ben dit ben fet...reconec que se m'havia passat ....un gran home! una figura cabdal!
ResponEliminaNo coneixia aquest poema, que transmet molta intensitat, molta tristesa de la pèrdua.
ResponEliminaUn bon homenatge. Preciós!
Certament, el poeta aconsegueix transmetre la seva desolació d'una manera molt intensa, en un poema molt trist i bell.
ResponEliminaUna abraçada.
Ple de sentiment. Jo tampoc coneixia aquest poema, és una gran dedicatòria per a la mort d'un gran intel·lectual.
ResponEliminaUn dia va bvenir a L'Ateneu Barcelonés quan jo n'era ministre i varem dinar en una gan taula plena de capsgrossos de la cultura catalana Tohos estaven ufanosos d'estar a la vora de "l'Home" però ell poc acostumat a la pedant crosta cultural barcelonina , passava com d'acía aRoma i tornar de fer acataments i mamonades, Xerrava i menjava com si fos a la taberna del poble. Els que esperaben alguna sentància es van quedar amb les ganes ... Je je Fuster era massa gat per deixar-se adular d'aquella manera ...
ResponEliminaRealment, un comiat a l'alçada de les circumstàncies
ResponEliminaGràcies en Fuster em vaig aficionar a la cosa dels aforismes, era un mestre, el paio
No coneixia el poema, m'ha semblat colpidor...
ResponEliminaM'agrada molt la contraposició "Fuster ha mort, ha mort Fuster". Té molta foça, les dues coses són importants, per això les dues, "Fuster" i "ha mort" van al final, tant com al principi. Naixement i mort.
ResponElimina