Mai la claror del cel esdevingué tan impotent
perquè la vida és closa i els camins són barrats
i ens neguem a acceptar els designis dels fats
i la lletra no cap dins cap paper
car l’escletxa de llum ha enfosquit
i els teus ulls no són verds-verds com sempre
han esdevingut prest el més fosc dels morats
i m’estire els cabells amb blasfema estridència
ja la mar endolada no escolta el vostre cant?
què val la poesia si també ens ha traït.
i la lletra no cap dins cap paper...
ResponEliminala lletra d'aigua vessa d'un paper que mai no serà mullat
Preciosa
Disfressats de vers...
ResponEliminaPotser la claror del cel
sempre ho és impotent.
Ningú no és prou amo per
barrar els camins amb cadenats.
Els fats només són això: Fats...
El paper sempre és poc
per abraçar els batecs de vida.
Potser l’important no
és el color dels ulls,
sinó la profunditat
de la seva mirada...
La mar sempre
escolta el nostre cant.
No crec que la poesia
ens traeixi mai,
potser són traïdors
disfressats de vers...
La fotografia m'encanta.
Una abrçada des del far.
onatge
Buida de paraules em quedo davant les teves.
ResponEliminaM'agrada com et deixes anar, ràbia desfermada que cal canalitzar de tant en tant per mitjà de versos o del que sigui.
ResponEliminaSalut i Poesia,
S.
Ooooh! Sense capa pausa...quasi que m'ofego :)
ResponEliminaLa poesia...per les estones en que hom es mira cap endins !
Potser més endavant la força de les teves paraules farà una mica de llum.
ResponEliminaEncara que els seus ulls no brillaran mai més.
Però s'obriran nous camins ... i després tornarà la poesia.
Bona tarda Noves Flors.
M'ha agradat molt aquest poema, Novesflors. Com tu ens vas dir a la presentació d'aquesta sèrie, està ple de foscor, però... què millor que la poesia per expressar-la amb tota la seva força?
ResponEliminaM'encanta, Noves flors.
ResponEliminaJo crec que la poesia només ens traeix si la deixem fer-ho.
... Potser sí que les paraules creen buits, però aquests són plens de sentiments. La veu dels teus versos és realment captivadora...
ResponEliminaJo m'hi nego molt i de vegades penso que més valdria deixar fluir...
ResponElimina