Nicoletta TomasEnsems la timba i jo vàrem ser un
i fremien les roques de paor
i endrapava atuïda la migrança
poques roses em cull aquest instant
i dorm la mar potent remors ferotges.
Escolta doncs com creix
la veu de la gropada que espetega
que avui o demà o ahir
o sempre o mai
o ahir
paraules de tempesta t’obsedeixen
si veus empal·lidir el cingle immòbil.
Ensems la timba i jo
i els mots i la basarda
i el silenci i la lluna
i el silenci i l’angoixa
i el silenci.
M'agrada aquest poema com diria la Carme m'agradaria haver-lo escrit...
ResponEliminaEl silenci és un recurrent en els meus intents de poema. El silenci és un tresor, també pot ser una desolació... Ai la timba. De vegades juga el seu joc i nosaltres...
Una abraçada de silenci.
onatge
Aconsegueixes produir el vertigen davant la timba...
ResponEliminaMe'l fas arribar d'una manera molt viva.
Sempre he admirat els teus versos, Noves flors, ja siguin tristos o no en siguin. Per a mi tenen el punt just, que a mi m'agrada i em fa vibrar entre les metàfores i la realitat.
A vegades aquesta bellesa la veig amb admiració com una cosa teva i no meva, però l'altre dia em semblava tant meva, que hagués volgut escriure-ho jo... clar que avui tampoc em faria res, però ja se m'ha avançat el trapella d'onatge!
Una abraçada, bon cap de setmana.
Gràcies a tots dos i bon cap de setmana també per a vosaltres.
ResponEliminaGràcies per enllaçar-me, jo també ho he fet.
ResponEliminaEl poema, com diu Carme, vertiginós i el silenci, clamorós.
Salut.
Jo aprenent de poeta, manobre del vers només puc guardar silenci ...
ResponEliminaBona tarda Noves Flors.
Fa una mica de basarda, sóna el silenci fort i poderós...
ResponEliminaSobren les paraules quan el silenci n'és el protagonista.
ResponEliminaVersos amb força!!