. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Enigma
Desficiós pel teu sentir dispers,la sang, el foc, conjures el poema.El teu cos és el mot, la ment, el vers:on és, però, la imatge de l’emblema?
Narcís Comadira, Enigma
Nomes passo a desitjar-te un bon cap de setmana no tinc temps per mes.
ResponEliminaSalutacions Striper.
Hi ha dies, ara que s'apropa final de curs, que em sento així després de rebre el decret de plantilles pel curs vinent, aix! on és? em pregunto jo també, on és el sentit comú?
ResponEliminaPotser és que avui estic més real que poètica!
Però tu ho saps expressar molt bé i avui m'has encertat el foc!
M'agrada aquest poema, no el recordava o bé no el coneixia.
ResponEliminaDesficiós... potse r per posar-se a escriure sempre s'ha d'estar una mica desficiós...
Poca poesia s'hauria creat si no fos pels estats de desfici, tristesa, queixa, solitud... veritat?
ResponEliminaHe de confessar que mai no havia llegit cap pema d'en Narcís Comadira.
Petons
Ara ja dispersa per les hores...
ResponEliminaUn enigma intens!
Bona nit, novesflors!
No el coneixia el poema i m'ha encantat. La imatge que l'acompanya molt ben trobada :)
ResponElimina