Vladimir KushQuan tocarà la viola una música nova
i un càntic com la pluja per negres cabells
rajarà per l’encís dels meus ulls
com la fada d’argent
sabràs que t’estime.
Quan la flor de baladre embriagarà l’alba
i un cos daurat i net i càlid i nuet
cercarà un resplendor de cireres
el meu sol tot el vi
de la copa riurà.
Bella la vida
si veies sobreeixir el vi
si portaves a ofrena
la gran passió de viure
la gran passió d’escriure
amb la barca en la mar.
(bis)
Quan l’acordió toque una música blava
i unes dolces paraules de llavis de mel
ragen fins encisar els meus ulls
com la fada de lluna
sabré que m’estimes.
Quan el llessamí fràgil embriague l’aurora
i una mà amarada de sol del matí
cerque daurar de llum els meus peus
el meu cos el meu calze
d’amor vessarà.
Pobra la vida
si no cerques daurar cap de cos
si tampoc no coneixes
què és la passió de viure
què és la passió d’escriure
amb la barca en la mar.
Mira noves flors les teves "variacions" m'han provocat i aeixit això...
ResponEliminaQuan l'acordió toque una música blava,
llavors l'aire em dura les teves paraules.
Quan el rellotge de sol
a temps de lluna... assenyali
el nostre temps, sabrem que ens estimem.
Quan el llessamí fràgil embriague l'aurora
cercrem en la nuesa, l'abraçada com un fruit madur.
Ens enlairarem fins la celístia dels estels.
Serem rics de vida perquè no l'estalviem.
Iamb passió i passió brindarem
fins esdevenir el gemec com en un sol cos...
Després de la calma anirem
amb la barca, remant a dos.
Una abraçada amb variació.
onatge
Caram, onatge, et surten versos com l'aigua que flueix. :)
ResponEliminaGràcies per l'aportació.
Unes variacions que arriben endins endins, preciosos!
ResponEliminaNo em passa gaire sovint, Noves Flors, que senti que m'agradaria haver escit els teus versos jo mateixa.
Segur que torno a rellegir i rellegir més d'un cop.
Una abraçada
Ui, Carme, aquest poema és una excepció. Els que em surten són gairebé sempre molt més tristos, i llavors sempre pense que m'agradaria escriure un altre tipus de versos, com els que escriuen altres persones, ja veus.
ResponEliminaVeig que coneixes bé la passió de viure, d'escriure i potser sempre prop del mar.
ResponEliminaPerò vés amb compte amb el baladre que és verinós, embriaga't amb els gessamins al matí, quan et vesses d'amor...
Bona tarda Noves Flors.
Gràcies, Pere. El baladre només és verinós si te'l menges... el gessamí també m'agrada molt, amb unes flors tan petites i alhora tan perfumades.
ResponEliminaUs observo i us llegeixo, amb enveja, sana! Ja sabeu que no puc competir amb vosaltres...
ResponEliminaNovesflors, preciós! :-)
Petons a tots!
Rita, és clar que pots escriure, el que vulgues, no hem de competir, tots aportem...
ResponEliminaEt dic el mateix que la Rita, jo no puc competir amb tu!!!
ResponEliminaDoncs jo et conteste, Mireia, el mateix que li vaig contestar a la Rita :)
ResponEliminaQuina meravella, sento la música en llegir, em sembla que hi torno ara mateix, això si que és art!
ResponEliminaUn peton+as...
I molt més boniques les paraules que la foto escollida, que ho és, però les paraules...
Gràcies, zel...
ResponElimina