Jacint Verdaguer diu:
L'amic i l'Amat
un jorn se trobaren:L'amic i l'Amat
l'Amat que li diu:
-No cal pas que em parles,
fes-ho des d'avui
sols amb les mirades,
que són per lo cor
les millors paraules,
i et daré de grat
allò que em demanes.
Ramon Llull deia:
Encontraren-se l'amic e l'amat, e l'amat dix a l'amic: No cal que.m parles, mas fei-me senyal ab tos ulls, que són paraules a mon cor, per ço que.t do ço que.m demanes.
Els ulls no enganen, Novesflors. Ells ja ho sabien.
ResponEliminaUna nova perla! ja saps que m'agraden, oi?
ResponEliminaEls ulls enganyen menys que les paraules, segur.
A vegades em pregunto per què em fan tanta falta! (les paraules, vull dir)
:)
Cert, res parla tant i tan clar com els ulls!
ResponEliminaA vegades fins tot el silenci n'és còmplice , de la mirada!
ResponEliminaMolt ben trobats, els dos! M'agrada especialment el de Llull :)
ResponEliminaDavant el llenguatge no verbal de les mirades, les paraules no fan cap falta. En tot cas, aquestes potser sorgeixin en forma de versos, i llavors els sentiments ens arribaran en forma de música per als sentits, com així ho van fer Llull i Verdaguer, i com ho continuen fent els poetes actualment.
ResponEliminaUna abraçada.
Montse
Les coses que es poden arribar a dir amb els ulls...
ResponEliminaSalut,
S.