..........................
Avui comence un cicle de poemes que vaig escriure ja fa temps i que ara he pensat penjar al blog. Tot i que n'hi ha alguns lluminosos, la majoria són poemes de penombra o de foscor absoluta, i d'altres es mouen a la recerca de la llum.
I vaig tragar paraules de tristor
i em vaig mirar en l’espill de la vida.
Sempre ets present en el mirall dels somnis
només necessitaves per crear
un bri de nit
el temps inexorable del retorn
els mots que naixen a un nou món de pluja.
He vist la seducció per la saviesa
en els ulls de la vida.
fanal blau diu:
Empasso mots
mentre retorna la pluja.
La vida als ulls.
carme diu:
L'espill dels somnis
sabrà crear un nou temps
que emmiralli savieses.
cèlia diu:
Sempre ets present en el mirall del cosmos
ombres i llums m'acompanyen
sense veure.
Empasso mots
ResponEliminamentre retorna la pluja.
La vida als ulls.
L'espill dels somnis
ResponEliminasabrà crear un nou temps
que emmirallin savieses
El temps inexorable del retorn...tot retorna si no s'aprèn.
ResponEliminaEm sap greu, no tinc paraules com les vostres, però totes m'agradeu... :P
ResponEliminaEl tancament del poema és BRUTALMENT SUGGESTIU!!
ResponEliminaLes paraules de tristo si les digerim bé, sempre són un aliment... De vegades el mirall en enganya, i en el fons només és un pou de llum i ombres...
ResponElimina"He vist la seducció per la saviesa
en els ulls de la vida."
Aquesta seducció també m'agrada, potser és la única que perdura en el temps...
M'agrada la pintura i el que expressa.
Una abraçada de realitat.
onatge
Sempre ets present en el mirall de cosmos
ResponEliminaombres i llums m'acompanyen
sense veure.
que bonic... sensació agra-dolça.. que la màgia t'acompanyi...
ResponEliminaPtns!