Sublims paraules d’un vell sol ixent
maceradores de gran desconhort
acudiu llestes a tensionar
capvespres rossos
ponents sensuals
no emmudeix la pregària del temps irrepetible
quan una a una es tanquen
les portes de la vida?
Fermes paraules d’un esguard glauc
com la malvasia beguda pels déus
embriagueu-me el cor
per salvar l’essència
quins poders descobriu al moment
si ens doneu a libar de la copa
nous mots de creació?
Que superb i que bell és l’instant de la llum!
El sol sempre és ixent,
ResponEliminapotser no és vell i
només té la joventut acumulada...
I ja no segueixo, perquè el teu poema em penetra tan profund i personal, que no el vull espatllar... Em quedo amb
"Que superb i que bell és l’instant de la llum!"
Una abraçada des del far.
onatge
Vosté es mereix una reverència Noves Flors... i si el cap no m'arriba a terra és perquè a la meva edat ja no puc doblegar-me tant!
ResponEliminaM'encanta