.jpg)
"L’endemà no es va morir ningú". Aquesta frase obri i tanca una de les novel·les de Saramago que més m'han agradat. Un llibre que conjumina la crítica social i la reflexió amb una història d'amor entre la Mort i un violoncellista. A la fi, la Mort és vençuda per l'amor.
Així, tot i que ara ens deixa, José Saramago sempre serà estimat per tants i tants lectors que podrem tenir el consol de pensar que la nostra estima ens el mantindrà viu en el record i en les paraules, tantes paraules que ha escrit, tanta lucidesa que ha esbargit... Fins sempre, Saramago.
Un escriptor amb molta lucidesa.
ResponEliminaUna abraçada!
Gran pensador i un mag amb les paraules i, tot a haver mort, no desapareixerà ja mai.
ResponEliminaUna gran persona un grn escriptor.
ResponEliminaUna llàstima. Era un dels grans i un sabi. Sempre ens quedarà la seva obra, per això. Bonic homenatge des del teu blog, novesflors :)
ResponEliminaEm sap greu, però no n'he llegit mai res. No em cridava gaire l'atenció. Ara he quedat fatal, em sembla, però és així.
ResponEliminaEt felicito pel blog, m'he de llegir amb més deteniment els poemes que hi escrius perquè s'ho mereixen!
Salutacions!
A mi també em va agradar molt "Les intermitàncies de la mort" Un homenatge molt bonic, Noves Flors.
ResponEliminaUn bonic homenatge!
ResponElimina