Joanna ChrobakOn són les eternals paraules
provinents d’una llengua de mel
que escandeix una abella libant
a la flor dels teus llavis?
On és la faedora llum
que va esvaint boscúries i foscams
al seu demble esplendent
pel caòtic casal de la memòria?
On la rònega alzina
que esperona la terra
a grapats de guspirejants fulles
i argentades?
He cercat en el fons de l’abís
i no he trobat res.
Pere diu:
Em falta la paraula
l'enteniment
la vida
i no ho trobo enlloc.
Cèlia diu:
On és l'imprudent llobató
que contraposa
el nadó més tendre
amb la bèstia més ferotge?
Si no fos que em repetiria... et diria que m'hi trobo molt jo mateixa en aquest poema, però sé que mai no el sabria escriure d'aquesta manera. És intenssíssim!
ResponEliminaArriba molt endins i és ple d'imatges.
ResponEliminaNo sabria com escriure-ho però llegir-ho ja és un plaer!
Un poema profund. Sovint ens fem tantes preguntes... i se'ns queden els interrogants als llavis fins que una rosada ens els lleva... Ens quedem abraçats a la pregunta. Potser de vegades mirem molt endavant i hauríem de girar la mirada envers al costat...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Potser ...
ResponEliminaEm falta la paraula
l'enteniment
la vida
i no ho trobo enlloc.
Bona nit Noves Flors.
Sovint, novesflors, quan et llegeixo...et llegeixo i et torno a llegir. De vegades, em quedo muda, impactada per la teva poesia. M'agrada com escrius i sempre remou.
ResponEliminaVinc sempre a llegir-te, de vegades em sento petitona amb la meva poesia, quan et llegeixo tan profundament gran en el llenguatge poètic.
Una abraçada, poeta, poètica o poetessa! Molt bon cap de setmana!
Precios i profund poema de la recerca interior.La gran alzina...la mare terra i el misteri de l'abis que no dona satisfaccio a les nostres preguntes...
ResponEliminaQuina desesperança!
ResponEliminaOn és l'imprudent llobató
que contraposa
el nadó més tendre
amb la bèstia més ferotge?
Ominós misteri de l'infinit...