. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dissabte, 20 de març del 2010

Poesia masculina/femenina?


Hi ha una manera d'escriure pròpia d'homes i una altra pròpia de dones?
A propòsit d'aquesta qüestió, l'altre dia, Frannia i Carme van proposar, als seus blogs respectius, un "joc" que em va semblar molt interessant. Van penjar dos poemes, un escrit per un home i l'altre per una dona, i havíem d'endevinar quin dels dos havia estat escrit per l'home i quin per la dona.
Us propose una continuació del "joc". Ací teniu dos poemes, però jo no us done cap pista, és a dir, hi ha la possibilitat que un poema haja estat escrit per un home i l'altre per una dona, o que tots dos hagen estat escrits per homes, o bé, que tots dos hagen estat escrits per dones.
Què opineu? Si expliqueu els motius que us han fet decidir per la vostra opció, tot plegat resultarà més enriquidor. Us deixaré uns dies per a pensar-ho. Després, us descobriré qui s'amaga darrere de cada poema.

Les imatges no tenen res a veure amb l'autoria dels poemes. Són imatges que he adjuntat jo segons el que em suggeria cada poema.




Poema 1



Recordes l'alba breu
que ens dissenyava l'àmbit
d'un temps d'atzars i somnis?
La mar feia estelles el sol ixent:
per cada esberla, un llumí d'argent.

Colm un senyal diví,
l'onada duia, a tongades,
els infinits perfils del teu rostre.





Poema 2


mai com qui dóna un cos

i davallar des de la nuesa
al pou de silencis que m'alimenta la veu,
paraules que llanço de mi a tu
i en elles estimar-te
perquè en elles et tinc
i em dono i t'anomeno i callo...

ja ho saps, sóc silencis
que engendren tot el que dic,
paraules, amor

i mai com qui dóna un cos
donar-te-les



26 comentaris:

  1. M'estreno jo... que ja porto pràctica en el tema. :)

    Sento una contradicció molt gran ja que m'agrada veure que no és fàcil distingir si ha escrit un home o una dona, i de fet, aquesta és la meva manera de pensar: que no hi ha diferències significatives.

    Però quan llegeixo, sense saber, no puc deixar de pensar-ho, que si que em sembla clar que és... i al blog de Frannia em vaig equivocar i n'estic contnta ja que em reafirmo.

    Aquí, Noves Flors, m'han semblat dos poemes femenins. Sense pensar-m'hi gens. Però la meva impressió no és cap garantia de res.

    ResponElimina
  2. El primer poema apostaria que és d'una dona, el segon ja no ho tinc tant clar, però tampoc m'estranyaria. Malgrat tot, "sóc silencis" em fa pensar amb el meu home i per tant, si un dels dos l'hagués escrit un home, triaria el segon.

    ResponElimina
  3. Jo diria que el primer és d'un home. Per què? No ho sé ben bé, però hi veig tics i actituds de major contundència. El segon, el veig més femení; la qual cosa tampoc vol dir massa coses, però sí, diria que el segon és de dona.
    Ps. Tot el que dic no té més valor que el d'una intuïció fugissera feta a corre-cuita.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Em sembla que el primer és d'un home i el segon d'una dona. Per què? Ni idea! En tot cas el primer té un aire prou femení, també...

    ResponElimina
  5. per mi..el primer es de una dona i el segon d'un home
    jejjeje..deu esser esperit de contradiccio.
    salutacions!!

    ResponElimina
  6. Continua divertint-me el joc, ja es va veient que d'unanimitat res de res. :)

    ResponElimina
  7. Jo diria que tots dos estan escrits per homes.
    Les imatges que rebo, plenes de símbols, em fan pensar així.

    ResponElimina
  8. La meva postura és que no es pot diferenciar el sexe d'un poema, però ja que jugam i per pura intuïció, diria que els dos són escrits per homes, encara que el primer em semba molt femení...

    ResponElimina
  9. Ahir vaig endevinar si era home o dona l'escriptor dels poemes de la Carme i la Frannia.
    Vaig tenir sort perquè de vegades és impossible trobar la diferència; llegint aquests d'avui crec que els dós els ha escrit un home.
    Per cert el primer m'agrada molt.

    Bona tarda Noves Flors.

    ResponElimina
  10. Vinc de casa la Carme ui quin bloc més xulo! ja aniré passant! Doncs jo la veritat també crec que la sensibilitat no té sexe...vull dir que no sé trobar diferencies entre poesia masculina i femenina ...al bloc de la Carme no vaig encertar ni una...Doncs no ho sé per dir alguna cosa diria que els dos són d'homes però és pel joc no tinc pas cap base ni fonament

    ResponElimina
  11. Mare meva... si els intuïtius que sempre l'encerten es posen d'acord... :)

    ResponElimina
  12. Em penso que tots dos són d'homes. Per què? Bona pregunta

    El primer per una certa contundència en alguns mots, el segon els silencis i perquè això de donar el cos ha estat tradicionalment massa tòpic propi de la dona.

    Salutacions

    ResponElimina
  13. Tot i que jo tinc una col:lecció de post publicats que els anomeno "De dones que vesteixen poesia", no crec que hi hagin diferències molt significatives que ens puguin dur a concloure si qui éscriu és home o dona. Això sí, hi ha molts més homes que escriuen poesia publicats, que no pas dones!!!

    Bé, continúo el joc, diria que les dues estan escrites per homes!
    Però gairebé per allò de "qui l'encerta, l'endevina". I la intuïció, que no sempre funciona...
    Bon vespre, novesflors!

    ResponElimina
  14. Doncs aposto per dues dones!! :-))

    (No en tinc ni idea, ha estat pura "intuició")

    ResponElimina
  15. Vinc de la Carme, teniu blocs molt interessants.
    Vot: El primer dona, per ser subtil. El segon pot ser un home. Sembla de més possessió de mi a tu.
    Però crec que els poemes, moltes vegades són fets per rimar o per ser bonics, no per expressar els sentiments.

    ResponElimina
  16. Tant n'és si la poesia escrita per homes que per dones, la intenció és de donar cabuda allò què és tan aclamat universalment com les lletres!

    Una cordial salutació i espero que t'interessin les meves recomanacions culturals! I feliç dia internacional de la poesia!

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    >Jordi Cirach

    ResponElimina
  17. Quin repte tan difícil, encertar. Malgrat tot, el segon poema, que em sembla bellíssim, diria que és obra d'un home. Si em poso a somniar en aquests versos, m'imagino que me'ls està dient un home:
    "...i en elles estimar-te
    perquè en elles et tinc
    i em dono i t'anomeno i callo..."

    En canvi, en el primer poema no ho veig gens clar. Una dona, potser?

    ResponElimina
  18. Jo diria que són els dos escrits per dones. Trobe que és una qëstió molt interessant però alhora molt complicada. No n'estic segur.
    M'agraden molt les fotos que penges!

    ResponElimina
  19. Jo també t'enllaço al meu blog!

    Records! :)

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    >Jordi Cirach

    ResponElimina
  20. Sense entendre-hi gens de poesia, i sense haver vist les propostes de la Carme i la Frannia, gosaria dir que tots dos són d'homes. :P

    ResponElimina
  21. Voltaba x blocs i m'ha fet gracia deixar la mva opinio,oi q puc?...Jo tinc clarissim q el primer es d'una dona ;parla tan dels seus sentiments q la primera impresio ha estat aquesta, diuen q la primera es la q compte,no? el segon podria ser d'un home pero tan femeni q podria errar!

    ResponElimina
  22. jajaja encara el Pere II el Gran serà prou guapo!

    Una abraçada! :)

    >Jordi Cirach

    ResponElimina
  23. Abans de consultar blogs era de les que pensava que saber si un llibre o poema l'escrivia un home o una dona era cosa fàcil de saber per això de que la dona sempre sol endinsar-se molt més en els sentiments. I llegint blogs m'he adonat que això no era així, afortunadament. Jo diria qu el primer és d'home i el segon de dona però no ho tenc gens clar!

    ResponElimina
  24. La meva impressió és que el segon és masculí i el primer dubto però com que he llegit femení m'hi deixo influir i dic que potser sí, el primer femení i el segon masculí.

    ResponElimina