Aurelio D. SantosTota la neu que pot omplir un cor
si la deixàveu
no la deixeu gelar en el vostre camí
és deliciosa i tova sota els peus
eixerits
i les flonges paraules de tímid rossinyol tremolós
de l’hivern
han collit en el foc de la llar
tot l’abril del demà
i els cirers
amb les branques nevades
pregonen llur encís gelabrós de febrer
però el cor no
no vull el cor glaçat com un mirall opac
en la memòria
vull un esclat de mots
com un llenç de roselles dins la passió
del blau
dins el blau del matí.
si la deixàveu
no la deixeu gelar en el vostre camí
és deliciosa i tova sota els peus
eixerits
i les flonges paraules de tímid rossinyol tremolós
de l’hivern
han collit en el foc de la llar
tot l’abril del demà
i els cirers
amb les branques nevades
pregonen llur encís gelabrós de febrer
però el cor no
no vull el cor glaçat com un mirall opac
en la memòria
vull un esclat de mots
com un llenç de roselles dins la passió
del blau
dins el blau del matí.
Carme diu:
Esclat de mots,
esclat de flors
damunt la neu,
escalfa el cor.
Anton diu:
Així guardés la neu
la sang que du mon cor
la Pau seria veu
la Llibertat Amor.
Esclat de mots,
ResponEliminaesclat de flors
damunt la neu,
escalfa el cor.
Que bonic.. entrar i veure les flors i llegir-te els mots. preciós, bonica, una abraçada.
Company de nit, qué bonic sentir el caliu de les teves paraules que escalfen el cor i l'ànima.
ResponEliminaCom queien els flocs de neu ahir...Infinitament bell.
Una bona descripció de la nevada. És veritat hi ha gent que deixa gelar la neu al seu cor... I amb el cor gelat no encenem mai la flama de l'alegria...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
collir en el foc de la llar
ResponEliminatot l'abril de demà?
Una preciosistat, novesflors!
Preciós poema i preciosa pintura!
ResponEliminaGràcies, Novesflors
un esclat de simfonia maravellosa!!
ResponEliminaPreciós i oportú! M'encanta la pintura!
ResponEliminaPetons!
Jo tampoc vull el cor glaçat! Quin poema més bonic...i quina pintura!
ResponEliminaImpossible tenir el cor gelat amb l'escalfor suau i tou que se sent en llegir, sentir i fer propis els teus mots. La imatge triada, com sempre, la més adient, preciosa.
ResponEliminaMentre tinguem paraules, mentre tinguem poesia, per escriure, per llegir l'escrita per altres, per compartir, no hi haurà glaç al cor.
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres generosos comentaris.
M'has fet recordar un antic escrit d'un Rabí, que recomanava tenir diverses cambres dins el cor, per si de cas haguéssim d'allotjar altres sentiments.
ResponEliminaAixì guardés la neu
ResponEliminala sang que du mon cor
la Pau seria veu
la Llbertst Amor.
....................Anton.
Aquesta idea de tenir diverses cambres dins del cor m'agrada.
ResponEliminaPreciós poema
ResponElimina