Compta comptes

Dijous passat, vaig assistir a la presentació del llibre Compta comptes, escrit per Joan-Lluís Moreno. Amb aquest llibre, l'autor ha guanyat el II Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats. Hi era present, a més del presentador, del propi autor i de l'editora, el president de l'Associació Cultural Helena Jubany, que va intervenir, en primer lloc, per explicar al públic assistent que la seua filla Helena, de 27 anys, va ser assassinada l'any 2001, i que la família, cansada de no trobar respostes en investigacions policials ni en la justícia, va decidir crear aquesta associació i aquest premi en record de la filla perduda, tenint en compte que ella sempre havia estat amant de la literatura i dels llibres en general, i que li agradava, molt especialment, contar històries, contar contes.

No cal dir que em va impactar sobremanera escoltar aquesta declaració, clara i rasa, de la boca d'un pare que va perdre la filla d'una manera tan brutal.

El llibre d'en Joan-Lluís Moreno, que vaig adquirir en aquell moment, presenta una edició, de tapa dura, molt acurada i original, amb il·lustracions, i amb un DVD adjunt que permet que l'autor ens conte el relat, el podem escoltar de la seua veu i, si és el cas, veure la versió per a sords-muts.

El protagonista d'aquesta narració és un professor de matemàtiques que passa el temps (i la vida) comptant i recomptant i tornant a comptar, traient percentatges i fent estadístiques. Ho compta tot (d'ací el títol del llibre, Compta comptes): quantes persones hi ha a la sala del cinema o a l'estadi de futbol, quantes d'aquestes són homes i quantes dones, quantes són primes i quantes grasses, quantes rosses i quantes morenes, quants alumnes són esquerrans quan escriuen i quants no, quants immigrants troba pel carrer o en un determinat barri... Però aquell dia... aquell dia, els números van emmudir davant la sotragada de bellesa i sensualitat, perquè mentre intentava arrodonir la xifra d'immigrants comptats, la va veure passar, una jove caribenya com una "venus feta de xocolata farcit de fruites" que s'allunyava per la vorera...