Camí de cel
camí de sol
camí de sal
camí de neu.
Ens vam trobar en un rost del camí
i encetàrem una caminada.
Teníem fam i set i son i insomni.
Em vas dir jo no sé caminar
i jo, amb mans plenes de lluna
vaig arruixar de sal la teua nevada.
Descobrírem un cel que abocava paraules
als nostres peus
catifes de paraules per caminar descalços
sense atura.
Ens nodrírem de sol i de temor
de colors, de perfums, d'enyorança
de mar i d'inquietuds.
Després, la nit.
Tot negre. Tot.
Aquell cel de robí prest es tintà de por.
Ara, per aquest camí incert
només camina l'ànima.
camí de sol
camí de sal
camí de neu.
Ens vam trobar en un rost del camí
i encetàrem una caminada.
Teníem fam i set i son i insomni.
Em vas dir jo no sé caminar
i jo, amb mans plenes de lluna
vaig arruixar de sal la teua nevada.
Descobrírem un cel que abocava paraules
als nostres peus
catifes de paraules per caminar descalços
sense atura.
Ens nodrírem de sol i de temor
de colors, de perfums, d'enyorança
de mar i d'inquietuds.
Després, la nit.
Tot negre. Tot.
Aquell cel de robí prest es tintà de por.
Ara, per aquest camí incert
només camina l'ànima.
Ara... ja l'he trobat.
ResponEliminaPreciós poema... sempre em sembla incert, el camí...
Novesflors, com sempre em fas una miqueta d'envejeta quan escrius amb aquest equilibri i bellesa.
ResponEliminaJacint ; el fet es que el disc te l'han d'enviar des de la Vall d'Hebron , vàrem acordar que ho fessin ells, per que a mi m'era impossible estar pendent de anar a correus cada dia per atendre les peticions , jo no estic bo per tanta moguda i ací a Mollet Correus em queda lluny i precisaria d'un cotxe a disposició cada mati cosa que no pot ser. Per totes aquestes coses es va passar la feina a la gent que en definitiva han de rebre els diners. La teva petició va coincidir en aquest canvi, i jo he anat insistint per que et facin l'enviament el disc , per alguna raó misteriosa, no ho fan ,només us passa a tu i a una noia de València que també em diu que no li arriba el disc. Mira .Fem una cosa , jo he d'anar a PICAP un dia d'aquestos a muntar una reedició nova que inclourà algunes crítiques que ha tingut el disc i més informació, PICAP es a un polígon industrial de Castellar del Vallés així que podriem quedar i t'el passo i t'el firmo. Em sap greu tot el que ha passat , però si et va be podem solucionar-ho d'aquesta manera.. Si tu no pots , jo et puc deixar el disc a un lloc que tu em diguis de Castellar. truca'm 93 5930024 i podem quedar .
ResponEliminaUna abraçada
Miquel Àngel Tena-Rúbies
Novesflors: si encara no has rebut el disc es que està passant el mateix que amb el jacint , digues-m'ho , jo he fet ja dos enviaments des-de Mollet, deu ser algún espavilat que ha interceptat els discos , no tinc cap més explicació , ara ho fan des de la vall d'Hebron, però si torno a fer-ho jo desde Mollet pot tornar a passar el mateix, dona'm unaltra adreça així potser si que arribarà.
ho sento moltíssim precisament a tu no t'havia de passar això.
afectuosament
Miquel Àngel Tena
Gràcies, Carme. És cert, si el camí no fos incert voldria dir que hi ha predestinació, cosa que no crec. Pot haver-hi atzar però nosaltres fem la resta, no crec que estiguem predestinats a res.
ResponEliminaM. Àngel, t'envie una altra adreça per correu electrònic. Gràcies.
Llegir aquest poema ha estat deliciós. Com si em mengés el meu postre preferit.
ResponEliminaM'encantaria trobar aquest camí un diumenge pel matí i passejar-lo sense presses...
Un gustet llegir-te. novesflors!
ResponEliminaUna, dues, tres, quatre...vegades.
:)
... camí per seguir caminant i seguir llegint preciosos escrits com aquest ...
ResponElimina... petonets!
Unes imatges del camí molt boniques. Fan venir fred.
ResponEliminaUnes sensacions conegudes amb unes paraules plenes d'imatges. Lluna a les mans per il·luminar el camí de neu ruixat de sal, però sempre hi ha la negra nit de la desesperança... Preciós!
ResponEliminaUn poema ple. PLE de vida i sentiments. No vull espatllar-lo amb les meves paraules.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Novesflors, donat que no tinc el teu correu, et responc aquí. Per canviar de lletra que no està a blogger, primer ho escric amb word el tipus de font que més m'agrada, copio i enganxo al blog. Espero que et vagi bé, qualsevol dubte no t'estiguis de preguntar-m'ho.
ResponEliminaSalut
onatge
Encisador. Tot un esclat de sentiments. Serà l'atzar però em sembla molt proper. D'on treus la teva inspiració? No cal contestar. Del cor.
ResponEliminaGràcies per oferir-nos les teves flors, sempre noves.
Gràcies a vosaltres, per compartir les flors amb mi.
ResponElimina(Onatge, ja suposava que es feia així però ho he provat en diverses ocasions i a mi no m'ho accepta. Gràcies de totes maneres).
Novesflors, estic encisada amb els teus poemes. Bellesa i sensibilitat conjugades en combinació perfecta. Atès que no sé qui s'amaga darrere el teu nom, sospito moltes voltes que potser ets una poeta universalment reconeguda, davant la qual no hauria ni d'atrevir-me adreçar els meus comentaris.
ResponEliminaLes paraules, després de passar pel sedàs de la teva inspiració, es converteixen en fils d'or entreteixits que fan brillar els teus versos, sota el sol i en la nit fosca.
Un privilegi seguir-te.
Galionar, m'has fet posar colorada de bon matí :).
ResponEliminaNo sóc cap poeta reconeguda i encara que ho fos tindries tot el dret del món a adreçar-te a mi, que els poetes reconeguts no són més que persones humanes com tu i com jo, però ja et dic, sóc una persona d'anar a peu, no et preocupes. Tu també escrius poemes i relats, i si no et deixe comentaris és perquè el teu espai no permet comentaris de blogger, ja ho saps, però sí que hi entre i et llig.
Gràcies.