Et vaig veure al café

 Imatge: Fabio Calvetti

Et vaig veure al café. La tassa fumejant, la mà removia el líquid amargós –no li havia posat sucre–, el pensament absort en el silenci interior que des que m’ho demanares havia anat apropiant-se de mi, ni el pensament parlava, solament les sensacions, l’aroma que m’anava inundant, el color fosc i espés que m’arribava als ulls, i els teus ulls, allà dins, mirant-me, amb un esguard somrient des del fons de la tassa. Et vaig paladejar amb les parpelles closes i em vaig commoure. Ahir, tot i que estic a dieta, et vaig beure discretament barrejat amb café.

(Aquesta és la meua participació en el projecte col·lectiu lletrAtura)