. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





divendres, 30 de maig del 2014

Créixer





Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.

Montserrat Abelló

10 comentaris:

  1. Ara mateix planto sobre la terra els peus... Ara que ja no tinc por...

    És preciós...

    ResponElimina

  2. Impressionant fotografia. Posar-se sota un arbre com qui es posa sota un paraigua. O sota uns versos.

    ResponElimina
  3. La Montserrat Abelló és una de les meves poetes preferides. El poema és fantàstic, cada vegada que el llegeixo sembla que em sento més forta i que la por s'esvaeix. I la fotografia hi queda genial!

    ResponElimina
  4. Preciós aquest poema de la Montserrat Abelló...Arrelar-se ben fort a la terra i esdevenir un gran aixopluc per a qui se senti sol...
    Aquest arbre sembla fet exprés pel poema!
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Quina bona reflexió per començar el dia!!...I què maca la poesia i aquesta imatge, què tan bé has triat, per transmetre aquesta sensació d'estar ben arrelada i sense pors i a més pensant en els demés.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina

  6. Créixer com un arbre, alt i fort. I a recer de la teva ombra els desvalguts refugiats en la teva fortalesa.

    ResponElimina
  7. Saber que podem aixoplugar una altra persona a través del gran arbre de l'amistat, fer desaparèixer les pors, sentir de nou com la vida aturada recorre el nostre cos... Impressionant imatge, gran Montserrat Abelló! Gràcies per fer haver-nos fet possible el seu gaudi!

    ResponElimina
  8. Impressionant aquest poema. No el coneixia i això que llegeixo força l'Abelló, em sembla una de les grans. És una sort tenir-la encara entre nosaltres.
    La fotografia també és molt encertada.

    ResponElimina
  9. :) Sí, créixer com un arbre. Bonics versos, bonica imatge...

    ResponElimina
  10. Un poema tan senzill i quanta companyia! La fotografia, immillorable per al poema.

    ResponElimina