. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





divendres, 16 de maig del 2014

quan si quan no







quan et veig; quan no et veig.


quan et veig; quan no et veig
quan et veig ara; quan no et veig ara
quan et veig cos i cos; quan no et veig cos i cos
quan et veig tu la casa el pes; quan no et veig tu la casa el pes
quan et veig i plou; quan no et veig i plou
quan et veig les coses que em dius; quan no et veig les coses que em dius
quan et veig afono el mot en la pedra la porta; quan no et veig afono el mot en la pedra la porta
quan et veig i quan no et veig; quan no et veig i quan et veig
quan et veig quan et veig i moro quan et veig; quan no et veig quan no et veig i moro quan no et veig
quan et veig fet i fet; quan no et veig res
quan et veig aquesta llum aquesta encegadora llum dóna voltes; quan no et veig aquesta llum aquesta encegadora llum dóna voltes
quan et veig i clou; quan no et veig i clou la rosa

Eduard Escoffet


9 comentaris:

  1. Carme Rosanas16 de maig del 2014, a les 12:04

    De pell de gallina llegint-lo, de pell de gallina escoltant-lo...

    Se'm queda dins... Com llavor d'alguna cosa que només podré reconèixer quan brosti...

    ResponElimina
  2. Galionar17 de maig del 2014, a les 18:31

    No deixa indiferent, Novesflors. Gràcies per donar-me a conèixer el poema amb el seu cant.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Elfreelang18 de maig del 2014, a les 13:12

    gran descoberta almenys per mi que darrerament vaig de casa a la feina i de la feina a casa moltes gràcies té talent ! arriba al cor!

    ResponElimina
  4. Estranger18 de maig del 2014, a les 21:40


    Aqui hi veig una paraula amagada : sempre - quan et veig i quan no et veig-

    Excepete quan no et veig res.

    M´agrada el cloure de rosa final

    ResponElimina
  5. Ximo Segarra "ACAPU"19 de maig del 2014, a les 20:01

    Eduard Escofet! Quant de temps, vaig coincidir amb ell fa molts molts anys, mai en persona però sí per mitjà dels "fanzines" que fèiem en els 90, si no recordo mal ell va col·laborar més d'una vegada en "Kastelló", on jo era l'editor... Uau...

    Bé, no em sorprèn gens ni mica llegir un poema així d'ell. Molt bo, molta emoció, molt directe... :)

    Si tens ocasió de saludar-lo de la meua part t'ho agrairé.

    Salut !!

    P.D: Gràcies per la banda sonora al post que he publicat avui :D

    ResponElimina
  6. M. Roser19 de maig del 2014, a les 20:44

    Un poema molt curiós i enginyós, com un embarbussament...Sembla que no diu gran cosa, però si que diu...Cal fixar-si bé!
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog20 de maig del 2014, a les 0:23

    Un poema trasbalsador i molt ben recitat.
    No coneixia al Eduard Escoffet.

    ResponElimina
  8. Jordi Solà Coll20 de maig del 2014, a les 16:09


    Els oposats complementaris configurant la totalitat. Preciós...

    Abraçades, des de El Far!

    ResponElimina
  9. Olga Xirinacs21 de maig del 2014, a les 21:26

    Vertigen.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)