. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dijous, 22 de maig del 2014

Ball de les ombres






Ballen les ombres
el ball de la jornada.
Mentre, tu penses.


14 comentaris:

  1. Helena Bonals22 de maig del 2014, a les 11:40

    Entre l'acció i el pensament. Pensament que observa l'acció.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas22 de maig del 2014, a les 13:35

    Realment ballen aquestes ombres, jo també hi he vist això...

    ResponElimina
  3. Sílvia 22 de maig del 2014, a les 14:21

    Quan jo penso també em balla el cap i les idees...

    ResponElimina
  4. Jordi Solà Coll22 de maig del 2014, a les 16:41


    L'ombra, l'ésser subtil, sota el radi de la consciència.

    ResponElimina
  5. Galionar22 de maig del 2014, a les 20:31

    Definitivament no estic gaire per la labor, avui; jo, en la imatge, només hi veig un pobre desgraciat a qui una medusa li deu haver picat al peu, i la seva parella que hi acudeix tota amoïnada per veure què s'ha fet... :)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls22 de maig del 2014, a les 20:46

    Molt intens! Moltes gràcies, novesflors!

    ResponElimina
  7. M. Roser22 de maig del 2014, a les 20:48

    Potser algú pensa que li agradaria ballar com les ombres!

    ResponElimina
  8. Teresa Duch23 de maig del 2014, a les 19:45

    Realment, aquesta aixecada de la cama dreta, a mi també m'ha suggerit el mateix que a Galionar. A vegades és difícil pensar més enllà.

    ResponElimina
  9. Glo.Bos.blog24 de maig del 2014, a les 3:25

    I tant que ballen!
    El que no sé és el que pensen.
    (m'ha fet riure la Montse amb la seva visió particular de l'imatge)

    ResponElimina
  10. Elfreelang24 de maig del 2014, a les 15:06

    genial que ballin .....pensen que ballen ?

    ResponElimina
  11. Anònim24 de maig del 2014, a les 21:00

    Una bona proposta que t'ha eixit rodona!
    Avuí no tinc ganes de ballar, però m'agrada el poema que has fet i tenia ganes de vindre i donar-te una abraçada.

    I un somriure.

    ResponElimina
  12. Olga Xirinacs25 de maig del 2014, a les 19:05

    Ombres, caricatura dels cossos anònims.

    ResponElimina
  13. Irene Galiana26 de maig del 2014, a les 12:03

    Estic desitjant eixir al carrer perquè la meua ombra balle igual. I mentre, algú pense que també li agradaria que la seua ballara. I finalment, ballaren les dues, com en la foto. Molt bonics els versos!

    ResponElimina
  14. Maijo Ginovart 27 de maig del 2014, a les 15:43

    Que divertides, les ombres! Sempre tan ben lligat. Una abraçada, Novesflors.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)